Després de les excursions a Hope ja vam començar a tornar cap a Anchorage perquè el dia 14 d'agost haviem de tornar l'autocaravana. Així que vam fer carretera i manta i vam parar a dormir a un campground prop de Portage Glacier.
L'endemà al matí vam continuar cap a Anchorage i a les 11AM ja erem a Anchorage amb l'autocaravana neta i endreçada, el dipòsit ple de gasolina i de gas propà, tota preparada per tornar-la. Així que cap a les 12h ja estavem a la casa de lloguer tornant-la.
La casa de lloguer tenia un servei de taxi, així que ens van portar directes a l'alberg que teniem reservat al centre d'Anchorage. Un cuchitril força brut i lleig... però estava al centre i ens va permetre moure'ns sense agafar transport públic i vam poder fer les compres de souvenirs de rigor....
Això sí, l'última nit ens vam permetre un sopar de gala en un restaurant on vam menjar super bé, no gaire car i vam tenir el cambrer per nosaltres sols. Allà vam tenir de banda sonora a MGMT, un grup que feia molt temps que no sentia i em va agradar molt tenir-los de fons.
Així que ens despedim del viatge fantàstic a Alaska amb la música de MGMT....
No podem acabar el blog del nostre viatge a Alaska sense una mica de resum sobre el que hem vist i après d'aquesta meravellosa regió del planeta, per si algun dia a algú li resulten útils aquests aprenentatges.
Un europeu trobarà a Alaska moltes coses quasi inexistents a Europa. I és en aquestes coses on val la pena enfocar el viatge:
- Paisatges fortament modelats pel passat i el present glaciar donen lloc a valls amplíssimes, constantment erosionades per rius molt carregats de sediment. Les muntanyes, al menys a les que hem tingut accès, no son com les dels Alps plenes de parets inexpugnables i penyasegats. Acostumen a ser força més benèvoles, amb tarteres que arriben quasi fins a dalt del cim. (be, el McKinley, el Sant Elias.. son clares excepcions!)
- Els boscos d´Alaska son una de les coses que més recordarem. La vegetació és bastant diferent de la que estem acostumats als Pirineus o als Alps, sent l´spruce tree l´arbre predominant (semblant a un abet). Extensions infinites de boscos, on totes les espècies vegetals imaginables conviuen formant un laberint quasi impenetrable. Bolets arreu, de tots els tipus possibles, de tamanys descomunals (alguns com pizzes!).
- Més de 100.000 glaceres us esperen, glaceres arreu on aneu. Tot i així, la gran majoria son de molt difícil accés. Quasi totes estan en recessió, i els números que donen els experts són realment alarmants. En pocs anys (geològics) han retrocedit varis kilòmetres. El concepte dels Icefields (camps de gel) és algo al que els europeus no estem acostumats. Extensions infinites de km´s quadrats de gel, que serveixen de "llac" on s´originen moltes glaceres. Es realment espectacular. És com tornar a l'epoca de les glaciacions (a la que per cert encara hi som..)
- L'altre gran aprenentatge és la diversitat animal. Ossos grizzlies, ossos negres, ants (alces), caribous (com cèrvols), llops, coyotes, balenes, orques, foques, lleons marins, sea otters, salmons.. Tots aquests animals són molt difícils de trobar a Europa. En canvi a Alaska són d'allò més habitual. A Europa per exemple, no estem acostumats a fer excursions havent de prendre precaucions respecte a animals com els ossos. A Alaska és molt important haver rebut una formació específica a l´hora de ficar-se al bosc, per tal de reaccionar de manera adequada davant de l'imprevista aparició d´un animal. Hem passat moments de veritable por, potser exagerada, mentre caminàvem per zones plenes d´ossos, fins i tot veient-los d' aprop. El cert és que mai ens van fer res ni van intentar atacar-nos, però veure gent passejant amb pistoles o esprais anti-ossos dóna una idea de que realment és un perill latent que de tant en tant es pot materialitzar. Malgrat això, aquests moments vitals son els que més recordarem!
- En l´aspecte pràctic, és molt molt difícil accedir als paratges naturals d´Alaska. No hi han quasi carreteres, ni molt menys camins marcats o simplement trepitjats. Es fa molt difícil planificar rutes llargues per zones boscoses, ja que no hi ha camins. Això si, a cada zona (excepte Wrangel-St Elias) hi ha uns pocs camins trepitjats que els rangers han preparat molt be, amb taulell de registre al començament i informacions útils com mapes, etc.
No s'aprecia, però davant l'Edu hi havia un camí, però la vegetació super frondosa ens va fer impossible continuar amb l'excursió... i això que se suposava que era un camí marcat i obert....
- El menjar és molt car, val la pena comprar molt als super grans tipus FredMeyer. Tot i ser molt car comparat als nostres preus, és molt més barat que als "groceries" que es troben a racons perduts d´Alaska. Us podeu creure que un pebrot petit val 2$ ?
- Per moure's l'opció autocaravana és la millor, ja que l´allotjament és molt car i t´estalvies haver de preveure on aniràs en el futur.
- La meteorologia acostuma a ser de dies grisos amb plugims de tant en tant. Veure el sol és un regal que s´ha de disfrutar quan es dóna!
- Els pescadors tenen allà el seu paradís, malgrat que alguns ho critiquen perquè és massa fàcil pescar. El salmó està realment bo!
Bé, podriem estar molta estona parlant amb profunditat sobre Alaska, però potser seria massa llarg per a una entrada de blog. Si algú està interessat en saber mes o obtenir alguna informació concreta, que ens escrigui i li contestarem!
Ha estat una experiència preciosa, hem après molt, hem estat junts en moments bonics i també en moments durs, i ens emportem un record que no oblidarem.
Una abraçada a tots
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada