Voltant aquí i allà: Seward: glaceres, camins i balenes

Hem estat tres dies a Seward, i menys bon temps, hem vist una mica de tot.

El dilluns vam fer una excursió fins al Lost Lake. Com el seu nom indica, arriba a un llac molt perdut! El camí és preciós, llàstima de la boira una vegada més... Pero tot i així és molt recomenable.

Dimarts vam fer la TURISTADA i vam pagar una morterada per agafar un barco turístic i anar a veure glaceres i sobretot.. Balenes! Com de costum el dia es va llevar amb boira i plugim, i moolt fred. Que no arriba el sol a aquest pais?? Al barco rodejats de japonesos,com no, i sorpresa hi havia un grup de vascos i catalans...! Per desgràcia el matí no va millorar, quasi no es veia ni la costa i feia un fred.. I a mes hi havia una mica de mala mar, i tot el cap donava voltes! Pero de sobte la nostra sort va canviar. Primer aconseguim veure una balena jorobada (no és un defecte físic, son així!). Tot i que una mica de lluny impressiona bastant! També veiem unes purpoises, que són els mamífers marins més ràpids del món! Després veiem Sea Otters. No sabem la traducció, pero són com castors marins. Són super curiosos, sempre van panxa amunt, mengen 1/3 del seu pes cada dia, i no tenen greix, tenen una pell molt tupida que escalfa molt! Tambe veiem lleons marins, són enormes.. I els mascles si que semblen lleons! I per últim, el millor del dia, una família d´ orques ens acompanya durant bona estona.. Sembla mentida que els diguin "balenes assessines" a aquests animalons tan encantadors.. L´ Anaïs està super contenta, perquè portava 3 setmanes demanant veure balenes, i ho ha aconseguit.. Iupiiiii!!

Lleons marins a sobre unes roques

Família d'orques!!

El barco s´ apropa a la glacera Aialik, un monstre glaçat que arriba al mar i deixa anar blocs de gel constantment. Resulta espectacular sentir els sorolls interiors de la glacera quan el gel va guanyant terreny... Veritablement sembla un ésser viu. A la tornada, el dia s´ obre una miqueta i permet descobrir les meravelles que amaga el Kenai Fjords National Parc, multitud d´ illes i fjords, plenes d´ ocells, arbres, penyasegats.. Molt, molt bonic!I

Glacera Aialik

Dimecres hem fet la que podria ser l´excursió més xula fins ara. Hem pujat pel costat de la glacera Exit al Harding Icefield, el camp de gel que alimenta totes les glaceres de Kenai Fjords National Parc. Ha estat com un retrocés a la prehistòria, quan tot estava cobert de gel. El camp de gel es un veritable llac de gel. Del que surten molts torrents que son les glaceres. Perquè us feu una idea de les dimensions, uns 115km de llargada, uns 80km d´ amplada i la fondaria s´ estima fins a 1´ 5km en alguns punts... això es moooooolta neu!! El dia com sempre amb una mica de boira, pero a dalt ens ha respectat i hem pogut meravellar-nos amb l´ espectacle. No ha faltat la visita de mama ossa i el seu cadell, que hem vist pujant tranquilament darrere nostre pel caminet, a uns 80m.. Sort del picarol! En resum, un dia molt munic, this is Alaska!