anchorage, eklutna y denali state park

Hola,
Fa uns dies que no escrivim.. Es que com us podieu imaginar, a l´ autocaravana no tenim adsl! L´ autocaravana esta molt be. Te lavabo, dutxa,tv(q no va), cocina, etc,etc. Vam al.lucinar amb l´ explicacio de la dona decom funcionava tot.. No vam entendre res! Desaigues, entrades d´ aigua, generdor d´ electricitat, gas propa,cables, tuberies... Uff sort que tenim studis i ho vam poder esbrinar(de moment) tot.
Hem estat un parell d dies circulant cap al nord, cami del denali national park. El primer dia vam dormir a un llac precios, a tocar del llac eklutna. Mirare d´afegir una foto on surt l´ anais i el llac, pero donat q estic publicant desde el movil el mes segur es que no pugui posar fotos.. El dijous va estar tot el dia mig plovent. Vam anar a talkeetna, "poble" desde on surten els expedicionaris cap al mckinley. Esta super lluny dl mckinley, pero surten tots en avioneta. Aki no hi ha un altre mitja de transport per fer akestes coses.. No hi han yaks ni sherpes! El poble em va decebre molt, quatre cases super distanciades entre elles, on oferien flightseen tours, jetboats per un riu, o regals de turista. Sort que com diu la nis, la visita va valdre la pena. Vam fer un mini trekking al costat d´ un riu super ample i..un os! Estava a l´ altra banda, i es va tirar a l´ aigua.. Nedava super rapid cap a la nostra orilla..ens van espantar una mica..pero de sobte es va deixar portar per la current riu avall..uff.. Sembla que per ell aixo era com anar en un ferry.
Avui hem dormit al Byers lake, i hem fet un parell de trekkings bastant bonics. L´ objectiu principal era veure desde lluny el McKinley, la muntanya mes alta de nordamerica. Nomes es deixa veure un 20% del temps, i no hem tingut sort..tot i que ha hagut un moment que els nuvols s´han obert una mica i hem vist la meitat.. Algo es algo. Kina mole!! El seu nom en natiu es Denali, que significa "el mas grande". Cada any 1200 persones ho intenten, pero nomes 600 ho aconsegueixen. El principal problema es el fred i el vent, ja que no te una dificultat tecnica excesiva (corredors de neu de 45-50 graus).

I dema entrem al denali natioal park, estarem tres dies o mes sense internet.. Al parc hi han uns 350 ossos grizzlies, 1200 caribues, a mes de multitud de llops, coyotes,etc.. O sigui que promet ser molt enriquidor. A la tornada us ho expliquem!

Have a good one!

********************

Per si algú vol els tracks de GPS.. mai se sap!

- Little Coal Creek Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129341

- Waterfalls Creek Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129334

Mendenhall Glacier

Avui finalment hem anat al gran protagonista de Juneau: el Mendenhall Glacier.

Es troba a uns 45 min en transport public des del centre de Juneau i despres una caminadeta de 20 min mes. Evidentment, tot aixo per estalviar-nos de pagar 14 dolars cada un i no anar amb els turistes borregueros i els que venen dels creuers que atraquen cada dia a Juneau...

La veritat que la vida a aquesta ciutat va al ritme dels turistes que baixen dels creuers... modifiquen els horaris de tot en funcio de a quina hora arriba el creuer de torn. Es realment molt fort!!! I es nota moltissim quan hi ha un creuer i quan no... les botigues de souvenirs s'omplen de gent i es gent que nomes baixa a veure el carrer comercial i passa absolutament de tot el que l'envolta... precisament allo que ens agrada a nosaltres. En aquest sentit es un avantatge, perque al camins i a les muntanyes no hi ha ni cristo!! Fins i tot la gent que ens trobem, que son locals, ens pregunten si som de Juneau, suposo que extranyant-se que hagim arribat alla...

En fi, avui hem anat al lloc mes turistic de la ciutat, i malauradament, tot i que hi hem anat d'hora per no trobar gent dels creuers, hem tingut la mala sort de coincidir amb un dia que un creuer deu haver dormit a Juneau. De manera que a les 9AM quan hi hem arribat ja arribaven autobusos i mes autobusos plens de turistes....

Hem passat de pagar els 3 dolars del Visitor Center i hem anat directament a fer un parell de camins que hi ha a la zona. Evidentement, no ens hem pogut estar de fer la tipica foto de la glacera... realment espectacular!!!

Jo no havia vist una glacera mai tant gran, n'he vist a Chamonix, pero la d'avui era bastant bestia, i a mes, va a parar a un llac molt gran que esta ple d'icebergs que es desprenen de la glacera. Es una glacera en retroces, aixi que malauradament acabara desapareixent...

Avui no hem fet gaire desnivell. Hem comencat pel East Glacier trail i despres pel Nugget Creek trail. Aquest ultim no era gens concorregut, per no dir que no hem trobat absolutament a ningu. La veritat es que no era un cami gaire espectacular, basicament anava per una zona amb vegetacio molt frondosa i plena de molsa. El que passa es que com que ahir ens van dir que per aquella zona havien vist passejar-se ossos, doncs hem anat una mica cagats de por... anavem cantant tota l'estona!! Al final ens hem fet enrere en un lloc on la vegetacio era tan densa que quasi no es podia avancar i a mes, estava totalment ple de fang!!

Quan estavem acabant el caminet, a punt d'arribar a la carretera principal, hem passat per un riuet petit i hem vist: Salmons!!! Ostres que grans que son! i de color rosaaaa!

Sort de la nostra camera aquatica!! els hem pogut fer fotos! a la imatge no es pot apreciar lo grans que eren!!

Al final hem tornat per uns caminets tambe molt bonics, per estalviar-nos passar per la carretera, que era una llarga linea recta d'asfalt. Hem tingut una mica de mala sort amb els autobusos perque estaven asfaltant la carretera i hem hagut de caminar dues parades mes enlla... amb la solana que queia!!

Resumint, ha fet un gran dia i hem vist una glacera impressionant!

Dema marxem a Anchorage!! Ja us explicarem com va l'aventura d'agafar l'autocaravana. Tot i que alla sera mes dificil escriure perque no tenim adsl a la motorhome!!

Per si algú vol els tracks GPS.. mai se sap!

- De Mendenhall Lake a la Bus Station:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129306

- Nugget Creek Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129313

Mount Roberts

Hola!!
Com es nota que tenim internet a l'hostal!! Podem escriure cada dia!! Aixo si, molt rapid perque hi ha mes gent que vol fer servir l'ordinador, aixi que es el que hi ha!
Avui ens hem llevat d'hora i hem marxat a fer una bona caminada! Hem pujat al Mount Gastineau (3700ft), el Mount Roberts (3800 ft) i la Sheep Mountain (4000ft). Tenint en compte que hem comencat al nivell del mar, hem fet un bon desnivell positiu acumulat de 1850 m en 20km.
Les vistes han estat espectaculars i per fi, per fi, hem vist el soooooolllllllllllll!!! Des del cim mes alt podiem veure el mar de nubols i al fons unes muntanyes i parets impressionants.
Us passem unes fotos perque ho valoreu vosaltres mateixos!

Dema anem a veure el Mendenhall Glacier i a fer una caminada mes! A veure que tal!! I dimecres ja tornem cap a Anchorage!
Ja anirem informant!

Per si algú vol el track de GPS.. mai se sap!

- Mont Roberts i Sheep Mountain a Juneau:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129292

Dies a Juneau i Skagway

Eoo!!
Al final a Juneau no vam anar de camping, vam estar el dia 20 visitant Juneau i fent un cami per la zona: el Perseverance Trail i el Granite Creek trail. Son camins que els van fer els buscadors d'or i miners a les muntanyes del costat de Juneau. La veritat es que ens van agradar molt, no hi havia gaire gent i vam anar una mica acollonits no fos cas que ens sortis un os...
Us deixem unes fotos perque veieu com era la zona...

El dia seguent es va llevar plovent, per variar, i voliem anar a fer el Mt. Roberts pero pintava molt malament i vam seguir la recomanacio d'una dona d'una licoreria on vam dormir i vam anar a l'illa Douglas (davant de Juneau) i vam fer el trail de Dan Moller. Impressionant la currada de cami! Anava per uns aiguamolls entre mig del bosc i estava tot el cami ple de llistons de fusta per no xafar el fang... en vam comptar uns 15.321 llisto amunt llisto avall...

El cami acabava en una cabana que estava en construccio i els nois que hi treballaven ens van dir que la nit abans hi havia anat un black bear (os negre) dels grossos que es volia menjar el menjar que tenien guardat a la caixa anti-ossos... Uf quina poooorrr!!!

Aqui teniu una suposada petjada de l'os en questio...

Un cop a Juneau vam aconseguir deixar equipatge a l'alberg i aixi poder marxar cap a Skagway amb menys pes... visca!! A les 1:15 AM del dia 22 vam agafar el Ferry cap a Skagway. Finalment vam arribar amb 2h de retard per culpa d'un problema mecanic a Haines.

Un cop a Skagway....

Vam dinar en un bar tipicament america i ens vam menjar unes hamburgueses d'aquelles grans grans!!

Malauradament, la nostra ilusio que era fer el Chilkoot trail va quedar en res... vam anar a l'oficina de turisme per reservar i demanar els permisos per fer-lo i ens van dir que tot estava ja reservat... ooohhhh quina merda!! Us heu d'imaginar que es com un cami de Santiago multiplicat per 10!!

Sort que la senyora de l'oficina ens va dir que hi havia una zona menys turistica pero tambe molt maca que estava aprop de la ciutat i que podiem llogar-hi una cabana. Aixi doncs que dit i fet la vam llogar, i hi vam comencar a pujar cap a les 15h i en un parell d'hores ja estavem a dalt. 1000m de desnivell amb els motxilots. Caram com pujava!! La veritat es que el lloc no ens va decebre i era meravellos. Jutgeu vosaltres mateixos...

El dia seguent es va llevar gris i amb pinta de voler ploure, i la prediccio era de ploure, aixi que vam sortir a fer una excursioneta al Devil's Punch bowl, un llac que hi havia a una hora de la cabana. Just tornar d'alla es va posar a ploure i no va parar fins l'endema!!

Ens vam passar la resta de dia, des de les 12h fins les 19h jugant al monopoly, al uno i al 7 i mig! La nostra intencio era quedar-nos a la cabana aquella nit tambe, tot i que no la teniem llogada ja que una altra gent l'havia llogat. Pero veient el dia, pensavem que no pujarien.... pero no... a les 19h es van presentar alla...oooohhh quina pena... vam haver de marxar i anar a una cabana lliure, i bastant mes deixada, que hi havia al costat.... hem passat un fred... bbrrrffff i tambe feia una miqueta de por... semblava que en qualsevol moment havia d'entrar un os o un psicopata!! qualsevol soroll del vent ja ens posava els pels de punta...

Avui, dissabte 24 de juliol, ja hem baixat de nou a Skagway a tornar la clau de la cabana. Hem anat al cementiri de la Febre de l'or, un lloc bastant tetric pero interessant i hem tornat a dinar a l'hamburgueseria...jejeje!!!

Mireu quina pepita d'or hem trobat!! A la motxilla!! Som rics!!!

Apa, gent, ens despedim, s'acaba el credit d'internet. Ja intentarem escriure tan aviat com puguem!

Dema marxem a Juneau altre cop i alla hi passarem tres dies mes, en principi dormirem a l'alberg i tindrem internet... pero dormirem en habitacions separades altre cop...ooohhh i a sobre haurem de fer feines de la casa!!

Per si algú vol els tracks.. mai se sap!:

- Granite Trail a Juneau:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129231

- Dan Moller Trail a Juneau:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129234

-Upper and Lower Lakes a Skagway

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129244

Molts petons!!

Juneau!

Hola hola!

Ja som a Juneau! Vam arribar sense problemes, el vol super puntual i les connexions amb bus perfectes!
Ahir vam arribar que devien ser les 22:10 a Downtown Juneau, arribant a temps al youth hostel.
El youth hostel es molt xulo, esta bastant centric i al peu de les muntanyes.Te molta llum, es mooolt barato (10 dolars) i te internet gratis, pero te alguns inconvenients... les habitacions estan separades per sexes, i a mes te toc de queda a les 23h i s'han de fer tasques comunes... a nosaltres, nomes arribar ens va tocar... a mi buidar totes les papareres de les habitacions de noies i del lavabo de noies, pero a l'Edu pobret, li va tocar netejar les piques i el mirall del lavabo de tios...jajajaja!!!

En fi, ara son les 7:50 AM, estic esperant a que baixi l'Edu i mentrestant actualitzo el bloc. Ara sortirem a veure una mica Juneau, i sobretot, a buscar un camping... perque dormir separats i amb desconeguts no ens ve massa de gust... Aixi que ja us ho explicarem mes endavant, a veure si hem triumfat!

No crec que ara mateix pengi fotos perque nomes hi ha un ordinador i crec que hi ha noies que el volen utilitzar i nomes m'hi puc estar 15 min, aixi que haure de deixar-ho per mes endavant... A mes, l'Edu te la camera amb les fotos i fins que no vingui no puc fer res...

Be, nomes dir que les vistes de l'avio van ser espectaculars i que Juneau de moment sembla molt bonica... esta envoltada de muntanyes molt altes i es a tocar de mar i envoltada de glaceres, total, impressionant.
A veure si fem algues excursionetes pels multiples trails que hi ha per aqui. Ja us anirem informant.

Petonsssss!!!

Ja som a AK!!

Ja som aqui!!!

Vistes des de l'avio, sobrevolant el Montblanc... es veu tambe el Matterhorn!! Brutaaaal!!

Aixo es el mar glacat (amb c trencada...) per alla Groenlandia o al nord de Canada

Ara mateix son les 20h del dia 18 de juliol, el que per vosaltres son les 6 AM del dia 19 de juliol!

Acabem de tornar a l'alberg despres de fer una volteta per Anchorage, comprar 4 coses que ens feien falta, i sopar a un Pizza Hut...jajajaa!! Benvinguts a la Fastfood nation!!

Per culpa de la vaga de controlador de Bcn, el nostre vol ha sortit amb 30 minuts de retard, i la connexio que teniem a Frankfurt era nomes de 2 hores. Aixi que hem anat patint tot el trajecte pensant que no arribariem a temps. La sorpresa ha estat quan un cop desembarcats ens hem dirigit cap al mostrador per fer el check-in i resulta que anava amb 2h 15min de retard!!! Total, que a esperar a Frankfurt....

El vol ha estat tranquil, al final hem arribat a quarts de dues hora local. Ens ha costat una estona passar les Customs dels collons... pero finalment hem sortit i hem trobat....

Hem preguntat pels autobusos per anar al Downtown i realment son un desastre perque van a deshora i a sobre has de pagar amb l'import exacte, i clar, nosaltres el billet mes petit que teniem era de 5 dolars!!Total, que el conductor, molt simpatic, ens ha dit que no passava res, que per avui podiem viatjar de gratis, pero que l'endema haviem de pagar normal! ostres tu quina amabilitat!!

L'Hostel on estem allotjats esta una mica apartat del centre pero la veritat es que esta molt be. Tenim internet gratis i es bastant acollidor, amb habitacio per nosaltres sols, fins i tot amb tele!

Anchorage diguem que no es una ciutat amb gaire encant, es la tipica ciutat americana de carrers quadriculats amb 4 carrils per carrer on els peatons no tenen ni veu ni vot. No hi ha absolutament res fins que no arribes al downtown que basicament te un mega-mall i milions de botigues de souvenirs...

El pla de dema es anar al Museu d'Historia d'Alaska i acabar de veure una mica la ciutat i a la tarda, a les 18:55 sortim un altre cop amb avio, ara cap a Juneau. Ens espera una setmaneta de camping per Juneau i per l'Inside Passage.

No em faig mes pesada, ja anirem informant i penjant mes fotos, avui no n'hem fet quasi cap, el lloc tampoc no era espectacular i a mes, feia un dia lleig lleig...

Fins aviat!!

Adéu adéu...

Bé gent, ha arribat el moment... són les 21h del dia 17 de juliol i d'aquí 10 hores surt l'avió!!
Ja tenim les bosses fetes i esperem no deixar-nos res de res... i sobretot esperem no perdre la connexió a Frankfurt... quin estrès!!!

En principi arribem a Anchorage cap a les 11h del matí hora local. Ja us explicarem el més aviat possible com hem arribat i si tot ha anat bé!

De moment res més... us mantindrem informats! espero....
Us deixem amb una foto del nostre destí més immediat... Anchorage!

Calooooor!

Cap de setmana sufocant!!

Dissabte ens vam llevar i vam sortir amb la bici de carretera una estona... i quan dic una estona és molt poca estona!! Quina calor que feia a les  9 del matí!! La volta va ser curteta, uns 30 km perquè la solana que queia ho feia força desagradable....

Després de la dutxeta vam marxar cap a Cerdanyola, de visiteta a casa del Miguel i la Carmen per despedir-nos i veure'ls a ells i a l'Anaïs. Que gran que està!! supergordeta i molt riallera!

A quarts de 6 vaig quedar amb els meus pares per anar a la manifestació en contra la retallada de l'Estatut. Caram quina gentadaaaaa!! I això que només hi vaig estar una horeta perquè havia de marxar d'hora per anar ja cap a Pont de Suert. Em va costar una bona estona arribar al metro! Realment, un fet històric. Ara veig les imatges i se'm posa la pell de gallina...

Diumenge de triatló a Pont de Suert. Ja vam marxar dissabte a la tarda per anar a dormir per allà a prop perquè haviem de ser a boxes abans de les 8:45. Quan arribàvem a Senterada em va venir un flaix!! El neoprè!!! m'he deixat el neoprè!!! Merdaaaaaa!! Sort que al final no era obligatori, però sí recomanable, i també sort que al fer-ho en dues sortides diferents, vaig poder agafar el neoprè del Juanjo, un pedala del club, i vaig acabar fent la natació amb neoprè com tothom! La veritat és que l'aigua no estava freda, però clar, amb el neoprè flotes més i nedes més ràpid... ho hagués notat molt...

El tram de bici, eren tres voltes en lleugera pujada per una carretera de muntanya força estreta, la veritat és que se'm va fer força curt aquest tram de bici. El tram de córrer ja eren les 12:00, i queia un sol de justícia, sort que m'havia hidratat bé i que hi havia avituallaments cada 2,5 km... perquè la calor era espantosa...

A més, la cursa a peu passava per una pista que tenia algunes rampes considerables que anaves més ràpid fent-les a peu que corrent...

Finalment vaig acabar força contenta (vaig quedar 16a de les 33 noies que van participar i 13a de la meva categoria... a la meitat, mediocrilla com sempre...jejejeje!), tenint en compte que la calor a mi m'afecta molt. Això sí, l'any que ve em sembla que aquesta triatló no entrarà al meu calendari...massa calor...

I ara, fins el setembre res de res... a veure si m'apunto a Banyoles (tot i que aquest any l'han obert a massa participants i potser serà massa agoviant) i/o a Tossa.

I res, només ens queden 5 dies de feina i marxem!!!

En tenim moltes ganes... encara no ens en fem a la idea... però aquesta setmana hem d'acabar d'ultimar preparatius i suposo que a mesura que s'acosti el dia ens anirem posant més nerviosos...

3-4 de Juliol: IratiExtrem i Arandari

Quin cap de setmana més xul.lo!

Fa temps que ens havíem posat un objectiu: fer el cap de setmana del 3-4 de Juliol la Irati Extrem. Per qui no ho sàpiga, és una marxam cicloturista que transcorre al voltant dels boscos d´Irati, a cavall entre el pirineu navarrès i el pirineu atlàntic francès. És realment dura, en poc més de 120km es fan uns 3600m de desnivell positiu.

En principi anàvem amb unes amigues de l'Anaïs (les de la Quebrantahuesos), i el Jacint i el Jose també s´apuntaven. Per motius diversos tothom ha anat caient de la llista, i finalment només l'Anaïs i jo hi hem anat. La previsió meteorològica era bastant dolenta, però hem decidit anar-hi igualment ja que no ens queden més caps de setmana abans d´Alaska.

Divendres a la nit vam arribar a Otsagabia, i gràcies als waypoints "furgoperfectos" vam trobar un lloc meravellós: Una ermita a dalt d´una muntanyeta al costat d´Otsagabia. Aquesta ermita ens serviria de refugi les dues nits que vam estar per allà.

Per que quedi pel record, aquí teniu una foto del lloc , ple de roures, faigs i freixes.. preciós.

Dissabte de bon matí (7h45) sortim pedalant cap al primer port de la jornada: Jaurrieta. Un port modest però molt bonic. A aquest el van seguir uns quants més, fins trobar el primer port dur de la jornada: Azpegi. 3 o 4 km´s amb unes bones rampes, pel

fons d´una vall que ens porta de cap a la frontera amb França. I a França apareix la boira, com no! Sempre que vinc a aquesta zona hi ha boira enganxada al costat francès. Aquesta vegada és realment densa, i fa que no podem gaudir dels 700m de baixada del coll d´Azpegi..

I després el primer gran repte del dia: el Coll d´Artaburu-Errozate: 9km amb una mitjana del 10-11%, amb rampes de fins al 18%. Aconseguim fer-ho sense parar, l'Anaïs em torna a deixar bocabadat.. aquesta noia no té límit!

I després la baixada. La baixada d´Errozate és de sonmi, un d´aquells moments màgics que un no voldria que acabessin mai. Malgrat la boira aconseguim meravellar-nos del verd dels turonets, de les petites

valls per les que transcorre la pista asfaltada, plenes de vaques, ovelles i porcs campant lliurement pel camp.

A aquesta foto podeu veure com els organitzador ja avisaven de la perillositat de l'Anaïs..

Després de la baixada dos ports més, també per un paisatge preciós, tot i que el cansament i les ganes d´arribar als Chalets d´Irati per fer un mos no ens fan gaudir del moment..

Un entrepà reparador, i baixada trepidant pel coll de Bagargi, camí de l´ultim gran esforç del dia: el gegant dels pirineus.. el Coll de Larrau! És un vell conegut, el vam fer fa un parell d´anys amb les btt i les alforges.

Fer un port d'aquest tipus a aquelles alçades del dia amb tant de desnivell acumulat a les cames es perfilava com un gran repte. I així va ser, tant dur com el recordàvem, però aquest cop sense ni una parada intermitja, només a l'arribar al coll de Erroimendi. L'Anaïs va acabar fent l'última rampa del 16% treient el fetge per la boca, però ho va aconseguir. Vam menjar una micona i vam aprofitar la treva d'un parell de km sense gaire desnivell per acabar coronant el coll de Larrau amb les seves últimes corves finals.

El vent i la boira del coll, sumat a que no hi havia absolutament ningú, va fer que no poguéssim fer-nos cap foto per immortalitzar el moment. Però sense pensar-nos-ho massa vam començar la baixada trepidant cap a Otsagabia.

Una gran ruta, un gran dia! Que per cert, acabem fent un banyitu al riu per refrescar-nos i treure'ns la suor i fent un bon àpat a la Sidreria Kixkia, ens vam posar les botes!! L'Edu es va menjar un senyor entrecot!!!

L'endemà diumenge vam anar a fer un barranquet curtet però bonic. Es diu Arandari i està al costat del poble de Burgui. L'aigua era tan neta i clara que vam veure un mega cranc de riu que semblava un senyor escamarlà! No n'haviem vist mai cap d'igual!!

I després, tornada tranquila cap a casa a posar rentadores i a fer números de tot el que ens hem gastat i ens gastarem a Alaska!! auuuuuuuuu quin mal!!!

Us deixem amb una foto ben maca del barranc. Bona setmana!