El mateix dimecres, després de la visita a la glacera i veient que encara tenim dia per davant agafem la rv i marxem cap a Copper Landing. Aquí volem fer una excursio bastant coneguda demà (Russian River Trail). Tots els llocs que trobem per dormir son campgrounds on cal pagar... Sort que finalment trobem un raconet al trailhead del Upper Kenai River Trail, on decidim fer un tros de la excursio que va resseguint el riu.
Kenai River
Aquest riu de fort cabal sorprèn per la blavor de les seves aigües, que denota un origen no glaciar. Està ple de salmons, i dels corresponents depredadors: pescadors i ossos. El caminet és realmet preciós, segueix el riu i està ple de bolets immensos i de.. Caques d´ ós! Com és ja habitual, anem amb tot els sentits alerta... fins que de sobte... zas, unes plantes que es mouen molt aprop...i allà estava, a menys de 10 m un ós negre es movia entre la vegetació... Quina por! Sort que en aquell moment no tenia gaire gana i va seguir el seu camí!
Dijous 13 d´ agost anem a fer el Russian River Trail. Les guies parlen molt bé d´ ell, i tot i ser 21 milles en un sol sentit decidim fer la meitat i tornar. Primer ens apropem a unes cascades on és habitual veure salmons saltant mirant de remuntar-les. Resulta increïble veure els salts que fan! El camí ens defrauda una mica, i donat que es posa a ploure decidim tornar, tot i aixi ens surten uns 20km, no està malament...
Lower Russian Lake
Per la tarda fem un canvi ràpid de plans i anem a Hope, donat que hem vist un parell de caminets pel dia seguent amb molt bona pinta. El poble és com tots, 4 cases separades una milla entre elles.. Trobem a faltar els poblets de la nostra terra!
Vistes anant a Hope
Acabem dormint al campground Porcupine, amb magnífiques vistes al Turnagain Arm (fiord). Per acabar bé el dia, coneixem un parell de pescadors jubilats, que ens regalen mig salmó acabat de pescar..nyamiii! Quin sopar que ens fotem!!!
El sopar que ens vam menjar...nyami!!
Divendres ens llevem, i ens preparem un bon esmorzar. Tenim per davant una gran jornada, volem fer dues excursions ja que es el nostre comiat de la impressionant natura d´ Alaska: l´ ascensió al Hope Point (+1100m en 2.5miles) y el Gull Rock Trail(10miles). Mentre estem esmorzant, primer gran regal del dia..mama ossa negra y tres ossitos passen tranquilament a tocar de la autocaravana...uuualaaaa! És com esmorzar amb un documental del Felix Rodriguez de la Fuente en pantalla gegant!
La mama ossa ens diu bon dia!
Comencem per l´ ascensió al Hope Point, una muntanya que comença al nivell del mar i puja 1100m de cop. Els que van fer el cami no coneixien la tècnica de les esses, i crec que puc dir que mai he pujat un pic amb pendents tant dretes (excepte escalant, es clar!). A pesar de la duresa ens agrada molt, i la boira i el vent apareixen només al final. A dalt de tot, una mini banderola americana ens recorda que hem assolit una fita important... El camí està ple d´ un bolets inmensos, semblen pizzes!
Això puja mooolt!!!
Vistes pujant cap al cim!
La carena per on pugem
Hem fet el cim!
Tornem a la furgo i ens decidim a fer l´ últim caminet, el Gull Rock Trail. En teoria transcorre paral·lel a la costa, amb vistes al fiord. En aquest cas l´ abundancia de bolets gegants es veu igualada en número i tamany per les caques d´ ós. És preocupant que algunes d´ elles son molt trendres.. Quasi treuen fum. Estem molt lluny de la furgo, no trobem a ningú i comencem a tenir por. Cantem totes les cançons que sabem, aplaudim, avisant als ossos de que uns humans amb bones intencions estan passejant pel seu territori. Els pitjors presagis s´ acompleixen, i un suís que trobem a prop del Gull Rock ens diu que acaba de trobar-se un ós fa 5 minuts, just en la direcció en la que anem.. Ell té spray antiossos i nosaltres no..Merda, i ara què? Decidim tirar endavant, només ens queda un km per arribar a Gull Rock..comença a ploure i fa molt vent. Ens sentim petits i molt indefensos.. Finlment arribem a la nostra meta. Es una caleta petita, bonica pero sincerament, no val la pena per la por que hem passat. I ara queda el retorn pel mateix camí, 5 milles plenes de caca d´ ós...sorprenenement la tornada la fem més tranquils i confiats, cantem i parlem sota la pluja. Arribem a la furgo sencers, cap ós ha volgut degustar-nos una vegada mes.. Tanta pudor fem???? Millor!
Gull Rock
***************
Per si algú està interessat en els tracks de GPS..
- Hope Point:
- Gull Rock Trail:
Entrades
Ei parella!
ResponEliminamolt guai el blog i no vegis amb el viatget que us esteu montant!!! ja ens en fareu cinc cèntims quan torneu que tot això té molt bona pinta!
petooons!!