3-4 de Juliol: IratiExtrem i Arandari

Quin cap de setmana més xul.lo!

Fa temps que ens havíem posat un objectiu: fer el cap de setmana del 3-4 de Juliol la Irati Extrem. Per qui no ho sàpiga, és una marxam cicloturista que transcorre al voltant dels boscos d´Irati, a cavall entre el pirineu navarrès i el pirineu atlàntic francès. És realment dura, en poc més de 120km es fan uns 3600m de desnivell positiu.

En principi anàvem amb unes amigues de l'Anaïs (les de la Quebrantahuesos), i el Jacint i el Jose també s´apuntaven. Per motius diversos tothom ha anat caient de la llista, i finalment només l'Anaïs i jo hi hem anat. La previsió meteorològica era bastant dolenta, però hem decidit anar-hi igualment ja que no ens queden més caps de setmana abans d´Alaska.

Divendres a la nit vam arribar a Otsagabia, i gràcies als waypoints "furgoperfectos" vam trobar un lloc meravellós: Una ermita a dalt d´una muntanyeta al costat d´Otsagabia. Aquesta ermita ens serviria de refugi les dues nits que vam estar per allà.

Per que quedi pel record, aquí teniu una foto del lloc , ple de roures, faigs i freixes.. preciós.

Dissabte de bon matí (7h45) sortim pedalant cap al primer port de la jornada: Jaurrieta. Un port modest però molt bonic. A aquest el van seguir uns quants més, fins trobar el primer port dur de la jornada: Azpegi. 3 o 4 km´s amb unes bones rampes, pel

fons d´una vall que ens porta de cap a la frontera amb França. I a França apareix la boira, com no! Sempre que vinc a aquesta zona hi ha boira enganxada al costat francès. Aquesta vegada és realment densa, i fa que no podem gaudir dels 700m de baixada del coll d´Azpegi..

I després el primer gran repte del dia: el Coll d´Artaburu-Errozate: 9km amb una mitjana del 10-11%, amb rampes de fins al 18%. Aconseguim fer-ho sense parar, l'Anaïs em torna a deixar bocabadat.. aquesta noia no té límit!

I després la baixada. La baixada d´Errozate és de sonmi, un d´aquells moments màgics que un no voldria que acabessin mai. Malgrat la boira aconseguim meravellar-nos del verd dels turonets, de les petites

valls per les que transcorre la pista asfaltada, plenes de vaques, ovelles i porcs campant lliurement pel camp.

A aquesta foto podeu veure com els organitzador ja avisaven de la perillositat de l'Anaïs..

Després de la baixada dos ports més, també per un paisatge preciós, tot i que el cansament i les ganes d´arribar als Chalets d´Irati per fer un mos no ens fan gaudir del moment..

Un entrepà reparador, i baixada trepidant pel coll de Bagargi, camí de l´ultim gran esforç del dia: el gegant dels pirineus.. el Coll de Larrau! És un vell conegut, el vam fer fa un parell d´anys amb les btt i les alforges.

Fer un port d'aquest tipus a aquelles alçades del dia amb tant de desnivell acumulat a les cames es perfilava com un gran repte. I així va ser, tant dur com el recordàvem, però aquest cop sense ni una parada intermitja, només a l'arribar al coll de Erroimendi. L'Anaïs va acabar fent l'última rampa del 16% treient el fetge per la boca, però ho va aconseguir. Vam menjar una micona i vam aprofitar la treva d'un parell de km sense gaire desnivell per acabar coronant el coll de Larrau amb les seves últimes corves finals.

El vent i la boira del coll, sumat a que no hi havia absolutament ningú, va fer que no poguéssim fer-nos cap foto per immortalitzar el moment. Però sense pensar-nos-ho massa vam començar la baixada trepidant cap a Otsagabia.

Una gran ruta, un gran dia! Que per cert, acabem fent un banyitu al riu per refrescar-nos i treure'ns la suor i fent un bon àpat a la Sidreria Kixkia, ens vam posar les botes!! L'Edu es va menjar un senyor entrecot!!!

L'endemà diumenge vam anar a fer un barranquet curtet però bonic. Es diu Arandari i està al costat del poble de Burgui. L'aigua era tan neta i clara que vam veure un mega cranc de riu que semblava un senyor escamarlà! No n'haviem vist mai cap d'igual!!

I després, tornada tranquila cap a casa a posar rentadores i a fer números de tot el que ens hem gastat i ens gastarem a Alaska!! auuuuuuuuu quin mal!!!

Us deixem amb una foto ben maca del barranc. Bona setmana!