Voltant aquí i allà

I l'aqüeducte ens porta a... Andalusia!!

2011-12-13T16:33:00.000+01:00

Doncs sí, ens hem agafat uns dies de vacances i del 3 a l'11 de desembre hem marxat cap al sud... cap a Andalusia.

De fet, la nostra primera intenció era anar al País Basc, però com que el temps semblava que allà no acompanyaria gaire, vam decidir a últim moment canviar de plans i marxar cap a Jaén i Granada on pintava un temps força més estable.

La veritat és que després de l'estiu, no haviem anat tants dies seguits amb l'Arlet a la furgo i tampoc tant lluny. Però després de tornar podem dir que la nostra nena és un sol, i que de moment (toquem fusta) es porta super bé i es pot portar a qualsevol lloc!! Quina sort que hem tingut que sigui tan adaptable!!

Durant tots aquests dies, l'Arlet no ha parat de regalar-nos somriures. No sé d'on ha sortit tan fotogènica!!!

Vam dividir el viatge en dues parts, primer uns dies al Parc Natural de Sierra de Cazorla i després cap a Sierra Nevada.

Així a nivell global podem afirmar que tot allò és molt gran i que hi haurem de tornar segur, ja que ens han quedat pendents un munt de coses per fer i per veure. Però tot, absolutament tot ens ha agradat i ens ha sorprès molt!

A la Sierra de Cazorla vam alternar una mica de caminades amb turisme cultural (visita a Cazorla, Úbeda i Baeza, aquestes dues últimes són Patrimoni de la Humanitat!). Els horaris de l'Arlet no ens han permès fer cap virgueria... però estar amb ella ho compensa tot (sí, ja ho sé, sona molt cursi).

Vam estar prop del naixement del riu Guadalquivir, vam fer caminades pels boscos de pi buscant el Pino Abuelo (que va resultar estar talat...) i també seguint el Rio Borosa.

Buscant el Pino Abuelo

Al costat del Rio Borosa

Cazorla

Vistes de Cazorla i les oliveres

Úbeda de nit... edificis espectaculars

Catedral de Baeza, vam pujar a la torre del campanar i hi havia unes vistes impressionants

Puerta de Jaén a Baeza

El dimecres 7 de desembre, ja vam decidir anar tirant cap a Granada. En principi voliem estar un dia a Granada, però acostant-nos a la zona ja vam veure les neus sobre Sierra Nevada i vam decidir que hi anàvem de pet! Només vam parar a Granada 2 horetes per pujar al Mirador de San Nicolás i fer la típica foto a l'Alhambra de nit.

L'Arlet i l'Edu amb l'Alhambra de fons.

I el dia 8, per fi, després de mooolt de temps... vaig poder esquiar a Sierra Nevada!!! Quines ganes que en tenia!! Ara ja m'he tret el cuquet... a veure si neva d'una vegada al Piri i hi podem anar un altre cop!!

Amb cara de felicitat apunt d'anar cap a les pistes. No sembla que hi hagi gaire neu... però a les cotes altes (3295m), n'hi havia un munt! ;p

I després de treure'ns les ganes d'esquiar, vam marxar de la multitud (hi havia moltíssima gent!!! sort que les pistes són immenses!) vam marxar cap a l'Alpujarra.

Vam visitar Campaneira, Capileira i també Trevélez (el poble més alt d'Espanya, amb el permís dels de Valdelinares, que diuen que són ells...). Són pobles tots blanquets i la mar de monos, i allà ens vam fotre un bon dinar alpujarreño (sopa alpujarreña, sopa de ajo, migas, plato alpujarreño i pan de ajo per acompanyar... la foto ho diu tot...).

L'Arlet a punt de menjar un tros de chorizo...jejeje! (és broma!)

Campaneira

Aparcament de Capileira, al fons es pot veure el Mulhacén, el pic més alt d'Espanya. L'Arlet s'ho va passar la mar de bé jugant amb les seves coses en un indret magnífic!

Excursioneta cap al riu Poqueira

Vistes des de Capileira, es veu Bubión i Campaneira al fons.

I ja tornant cap a casa, vam acabar passant pel Coll de la Fragua. Allà l'Arlet va poder tocar neu per primer cop i va pujar fins a 2220m!! El seu nou límit vertical!!

Magnífiques vistes de Sierra Nevada

L'Arlet trepitjant neu per primer cop!

L'Arlet tocant neu per primer cop.

Quina cara se li va quedar!!

I de camí a casa... vam parar a Jaén. La catedral és mooooolt espectacular. I després tota la nit conduint per arribar el diumenge de matinada a casa.

Catedral de Jaén

Resumint, uns dies fantàstics en molt bona companyia. Segur que repetirem!!!

La família al complet!

Castanyada!

2011-11-04T15:09:00.000+01:00

Castanyes!!! nyammmmmmm!!!

Aquest any hem fet pont i hem marxat a la Vall d'Aran a celebrar la primera castanyada de l'Arlet!
La veritat és que el paisatge estava impressionant... els colors, les fulles seques... un entorn idíl·lic.

El dijous ja vaig fer panellets, aquest any amb moniato enlloc de patata, cosa que ha fet que no s'assequin tant i aguantin més dies (encara ens en queden!!). També vaig fer uns moniatos per endur-nos i vam quedar amb l'Edu que comprariem una paella per fer castanyes i les fariem a la furgo.

Divendres vam baixar a Barcelona a veure el musical A cop de rock! Ens va encantar, vaig recordar els vells temps i encara recordava la lletra de les cançons!! Us el recomano de veritat!

Dissabte vam tenir bateig d'una filla d'una cosina de l'Edu, fet que va fer que no puguéssim marxar de pont fins el diumenge al matí. De tota manera el canvi d'hora ens va ajudar, ja que ens vam oblidar de canviar-la i així vam sortir més d'hora del previst... som taaaant lents!!

Cap a les 11:30 vam arribar al Refugi de Conangles a la boca sud del Túnel de Vielha. Haviem quedat amb el Jacint, el Thomas i el Jose que ens trobariem a mig camí de la baixada del Besiberri Sud. Ells l'haurien pujat aquell matí i començarien a baixar cap al parking, i en algun punt del camí ens hauriem de trobar. El nostre objectiu era arribar als Estanys dels Besiberris. I ho vam aconseguir!!
L'Arlet és una jefa i es va portar molt bé!! Hem assolit el seu primer límit vertical... uns 2000 m! Segur que el superarà ben aviat!!

La família al complet als Estanys dels Besiberris

La tarda vam fer un volt per Vielha i vam anar a dormir al parking de l'àrea de picnic del Pla Bataller.

L'endemà matí vam anar cap a Baussen, l'Edu en bici i jo amb la furgo i l'Arlet. Allà vam fer una excursió espectacularment bonica pel bosc de Carlac. Heu de veure les fotos per entendre-ho...

Després de fer l'excursió, que ja eren les 16h, vam marxar cap a la Vall de Toran. Vaig quedar amb l'Edu al Refugi de l'Honreria i ell hi va anar en bici. Allà vam quedar-nos-hi a dormir i vam celebrar la castanyada! Vam fer castanyes, vam menjar panallets i moniatos!

Fent les castanyes al costat de la furgo... el cel estava completament estrellat!

La primera castanyada de l'Arlet!!

Dimarts, teòricament havia de fer el Col de Pente en bici... però la meva cadena (que va petar), i el temps (que plovia) m'ho van impedir... Així que dimarts, només va servir per tornar tranquil·lament a casa...

A veure si tornem a actualitzar el bloc ben aviat!!!

Vacances d'estiu 2011: Segona part!

2011-09-05T20:36:00.000+02:00

Després de passar una setmana al Pirineu, vam anar directes a Bordon (Teruel). Cada any hi anem més o menys per la festa major i ens hi estem 1 setmana. Aquest any però, hi hem estat 15 dies!
Hem aprofitat al màxim això de tenir la iaia de cangur!!

Les activitats típiques de Bordon a l'estiu són anar a nedar al pantà de Santolea, anar al Guergo a banyar-nos, anar a Aguaviva a banyar-nos, anar al naixement del riu Bordon, pujar al Morrón, entre moltes d'altres. Però com podeu veure, el denominador comú és no passar calor.

Aquest any però, aprofitant que portàvem les bicis i de que jo portava molt de temps sense fer esport, i tot just començava a agafar forma, vam decidir organitzar el primer triatló de Bordon. Evidentment no va ser gaire multitudinari....jejejeje! Però vaja, perquè no en vam fer difusió... que sinó... se'ns planten 300 persones!!

Si voleu veure una crònica de la triatló, podeu mirar el bloc del Miquel, un graaaaaan triatleta!! En va fer un post la mar de xulo!

http://www.miquelmorales.es/search?updated-max=2011-09-05T08%3A00%3A00%2B02%3A00&max-results=2

Ara us penjaré algunes fotos dels dies a Bordon, que a part de banyar-nos, evidentment vam aprofitar la iaia cangur al màxim i vam poder fer unes quantes sortides amb bici de carretera, amb btt, córrer i un munt de coses més.

L'Edu saltant del pont al Guergo

Us sona la foto? Doncs ara hi sortim els 3!

L'Arlet i l'Edu a la piscina de Forcall. Semblava que no, però a l'Arlet li encanta l'aigua!!

Al pantà de Santolea!

Doncs sí, ja es van acabar les vacances... i el dia 12... reincorporació a la feina després de quasi 5 mesos!!! Serà molt dur!!!

Vacances d'estiu 2011: Primera part!

2011-09-05T16:52:00.000+02:00

Bé bé... ja fa dies que hauria d'haver escrit el post, però noi... no he tingut temps!!!

Ara intentaré resumir les nostres vacances d'aquest estiu 2011, unes vacances que, per primer cop, hem passat amb la nostra petita Arlet!

Primer vam passar una setmana al Pirineu Navarro-francès i després 15 dies a Bordon (Teruel) amb la iaia Adelaida! Han estat 3 setmanes que han passat volant, i l'Arlet les ha aprofitat per fer-se molt i molt gran!!

La setmana que vam passar al Pirineu, hi vam anar amb la nostra furgo renovada, les bicis de carretera i un munt de patracols de l'Arlet! Vam anar primer a Isaba i d'allà vam passar al costat francès pel Coll de la Pièrre-Saint Martin. Bàsicament vam fer ports i més ports de carretera amb la bici. Mentre un estava amb l'Arlet, l'altre feia un port i després canviàvem.

D'entre els ports que vam fer podem destacar el de Belagua (Anaïs), el d'Issarbe des d'Arette (Edu), el de Sainte Engrace (Anaïs), el de Labays (Anaïs) i el Lescún (Edu)... i no sé si me'n deixo algun (segur que sí!).

L'Edu després de pujar el Col d'Issarbe. Tot seguit va continuar fins al Col de la Pierre-Saint Martin

L'Anaïs després de fer el Col de Labays.

Vistes al despertar del poble de Lescún

Els tres amb les Agulles d'Ansabère

Els últims dies els vam passar a Zuriza. Allà ens vam trobar amb el Marco, la Marta, el Marc i la Judith, amb els seus respectius nens! Va ser divertit, era com una concentració de furgos VW de color vermell i amb portabicis.

L'Arlet a la Selva de Oza amb el Castillo de Acher al fons.

L'Arlet fent el seu primer tast de les aigües d'un riu pirenaic

Sembla ser que no li va agradar gaire!!!

Nova versió

2011-07-25T13:44:00.000+02:00

Aquest cap de setmana no hem pogut esperar més!!! Tot i marxar dissabte tard, no vam poder-nos estar d'anar a estrenar la nova versió de la Vane (pels que no ho sabeu, la Vane és la nostra Vokswagen Multivan)!

Estrenem sostre, seient giratori, segona bateria, portabicis+portaesquís!! Aquí en teniu una foto perquè veieu la patxoca que fa:

Esmorzar de l'Arlet amb vistes al Pedraforca

Diumenge vam fer una mica de bici de carretera. Pel matí vaig pujar al Coll de Pradell des de Gòsol i fins a Vallcebre.
A Vallcebre vam fer una caminadeta els tres junts cap a l'ermita de Sant Ramon. Una volteta curta, però bonica, ideal per agafar gana!

Ermita de Sant Ramon

Després vam dinar prop de l'inici del barranc del Forat negre i vam descobrir que hi han muntat una ferrada que té força bona pinta! Ja vindrem a fer-la més endavant...

Després de dinar, l'Edu va baixar a Vallcebre amb la bici i va tornar a pujar, aquest cop fins al coll de Fumanya, mentre l'Arlet i jo fèiem una migdiada dins la furgo.

El cap de setmana que ve comencem les vacances!! Primer cap al Pirineu Navarrès i després cap a Bordón! Ja us anirem informant!

Cap de setmana d'aniversaris a Tavertet

2011-07-18T10:03:00.000+02:00

Els meus pares enguany han fet 60 anys. Per això els vam regalar un cap de setmana a una casa rural per a tota la família. Així que divendres ens vam plantar a Tavertet els meus pares, l'Arnau, la Nur, la Queralt, l'Edu, l'Arlet i jo.
La casa rural en qüestió estava situada al mateix Tavertet, es deia L'Alzina, i ens va agradar moltíssim!
Anant amb nens tant petits, tampoc es poden fer excursions molt llargues ni complicades... Així que dissabte, vam anar a Cantonigròs a la Foradada.

La família anant cap a la Foradada

L'Edu i l'Arlet a la Foradada. Realment és força espectacular!

Després de banyar-nos una mica, vam marxar cap a Rupit. No va costar gaire trobar un restaurant (n'hi ha un munt!) i vam fer un bon dinar i vam brindar pels 60 anys dels meus pares, els meus 31 i els 3 mesos de l'Arlet!

Després de dinar, passejada de rigor per Rupit i cap a Tavertet altre cop. Cap al vespre, l'Edu i jo ens vam escapar a córrer una miqueta pels cingles de Tavertet. Realment és un lloc excepcional i molt però que molt espectacular!!

L'endemà, tot i que les previsions deien que seria un dia molt plujós, vam decidir fer una excursioneta pels voltants. Vam agafar la pista que va cap a Cantonigròs i voliem arribar a Sant Corneli.

La família al complet!

Com que vam agafar el cotxet de la Queralt, no tots vam pujar a Sant Corneli (el camí era massa pedregós i estret pel cotxet!). Així que hi vam pujar l'Edu, l'Arlet i jo.

Va valer molt la pena, ja que l'ermita es troba a dalt d'una cinglera i des d'un mirador que hi queda a prop es pot veure Tavertet des de dalt.

El mirador abans d'arribar a l'ermita de Sant Corneli

Sant Corneli

I ja tornant, se'ns va començar a posar a ploure... vam haver de treure el paraigües... sort que els meus pares van decidir venir-nos a buscar amb el cotxe! Així vam evitar mullar-nos...

L'Arlet encara no sap el que l'espera amb aquests pares que té... :)

El muntatge anti-pluja. L'Arlet és allà sota...!

Per cert, la furgo ja té sostre!! Ja penjarem la foto ben aviat!!

Cap de setmana d'estiu

2011-07-11T10:07:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, com aquell que diu, ens l'hem passat a la piscina!

L'Aina i jo fent el ruc a la piscina

Dissabte vam anar a casa els meus tiets a celebrar els 18 anys de l'Aina i ens vam banyar una bona estona a la seva piscina!

La Queralt i l'Arlet a la piscina!

Cap al vespre ens vam acostar a Montornés de Segarra, que s'hi celebrava "Lo Cercacurts", un concurs de curtmetratges d'ambient rural que ja es troba a la seva 5ena edició. Anant amb la nena, però, no hi vam estar massa estona... L'any que ve busquem cangur i hi anem segur!!
Més informació a locercacurts.com.

Diumenge, una mica més del mateix... aquest cop a la piscina de Granyena. Això sí, a primera hora van caure 50 km de bici de carretera (l'Edu ja hi havia anat dissabte matí) i a la tarda, vam fer relleus a la piscina (i no nedant, precisament). Vam estar una estona els tres junts a la piscina, després l'Edu va marxar a córrer i quan va tornar, vaig marxar jo. Així anem alternant l'esport i la nena... si és que un s'ha d'organitzar!

Ja tenim ganes que sigui divendres!! Anirem a recollir a la Vane que la vam deixar al Viceversa per posar-li el sostre! Quines ganes d'estrenar-la...!!

Això és l'"antes" i d'aquí una setmana, enlloc dels caiacs hi haurà un sostre!!!

Castellar de n'Hug

2011-07-07T12:20:00.000+02:00

Aquest passat cap de setmana vam decidir anar a Castellar de n'Hug. L'Arlet encara no hi havia estat des que va néixer però sí que hi haviem anat mentre jo estava embarassada.

Com que hi anàvem amb la iaia Adelaida, vam poder fer alguna escapadeta a córrer muntanya amunt el dissabte matí. Ja no recordava què era córrer fent la cabra boja saltant pedres, esquivant tifes de vaca i espolsant els mitjons plens de plantes enganxades. Les vistes des d'allà dalt són espectaculars.

Vistes des de l'Erola

També vam baixar caminant a buscar el pa i a la tarda vam anar a la Pobla de Lillet i vam agafar el trenet del ciment i vam visitar els Jardins Artigas de Gaudí. Tant de temps pujant a Castellar i encara no hi havia anat!! La veritat és que ens va sorprendre gratament. Una sortideta cultural la mar de recomanable.

Jardins Artigas

L'Edu i l'Arlet als jardins Artigas

Diumenge van venir la Cris, l'Andrés i el Marc i vam anar caminant fins al Santuari de Montgrony. Tot i que voliem dinar allà, resulta que estava tancat. Total, vam acabar dinant al restaurant del càmping Molís de Serradell, anant cap a Campdevànol. Encara ens va sortir prou bé!

Família

Santuari de Montgrony

Val d'Aran

2011-06-29T10:24:00.000+02:00

Cap de setmana de Sant Joan. Ens quedem a passar la revetlla a Granyena per primer cop. Així fem una mica de poble! També venen el Miquel, la Carmen i l'Anaïs.

Per ser un poble petit, hi ha un munt de mainada, i això equival a un munt de petards!! Contra tot pronòstic, lluny de ser una revetlla tranquila, es converteix en una guerra de petards, que fa que la Carmen i l'Anaïs petita abandonin al primer plat!!

Després la vam seguir l'Arlet i jo, i finalment el Miquel. Per últim l'Edu, va ser el que més es va resistir, ell volia quedar-se per ajudar a endreçar!! però és que era impossible perquè el fum de la foguera impedia ser a les taules!! L'any que ve hauran de canviar l'orientació de les taules, o de la foguera!

És el primer Sant Joan de l'Arlet i sembla que la nena ens ha sortit parrandera!! No va voler dormir res de res fins la 1 AM!! i no va plorar ni res amb els petards! A veure què passarà l'any que ve que serà més gran...

El dia de Sant Joan el vam passar a la piscina de Cervera. Tot i que el dia es va llevar ennuvolat i feia una mica de vent, hi vam anar. Ostres quina piscina!! No hi havia ningú i està super ben equipada! Segur que hi tornarem algun altre dia...

L'Arlet dormint a la seva tenda anti-UV que li va la mar de bé!!

I després de la piscineta, dinar a la pizzeria Cosa Nostra de Cervera....mmmhhhh que bones les pizzes!!!

Com que al final el Miquel i la Carmen no podien venir a Castellar de N'Hug, l'Edu, l'Arlet i jo vam improvitzar una sortida cap a la Val d'Aran!! Segona sortida furgonetera de l'Arlet!

Vam sortir divendres a les 20 PM de Granyena!! Primera parada per dormir, estany de Montcortès. Llàstima que ja no és el lloc idíl·lic que vam trobar fa 5 anys... hi havia massa gent i vam haver de dormir en un lloc on no es veia l'estany... en fi, la foto sí que la vam fer!!

Dissabte, marxem cap a Pont de Suert, jo en bici i l'Edu i l'Arlet amb la furgo. Coll de Perves al sac!!! Em surten uns 34 km amb 715m de desnivell... no està mal!!

Parem a Pont de Suert a comprar una mica de menjar i marxem cap a Vielha. Anem cap a Gausac i d'allà agafem una pista asfaltada digna de fer en bici (un altre dia serà!) que puja fins el Lac de les Oles. Quin lloc més bonic per dinar a la vora del llac!!

A la tarda, excursioneta pels voltants veient bordes típiques i algun cavallet!

Una família de cavalls com nosaltres... pare, mare i fill!! jejeje!

A la tarda quedem amb els avis Ramon i Montse que casualment estan en un camping amb la seva flamant nova Marco Polo i quedem per sopar amb ells. Així veuen al a néta!

Diumenge, després d'haver dormit a mig camí de l'Artiga de Lin, l'Edu marxa amb la bici fins al començament del port i comença a pujar cap als Plans de l'Artiga de Lin. Jo hi pujo amb la furgo i la nenita. Són uns 8 km però pugen força per un paisatge molt bonic!

Un cop a dalt, l'Edu no triga massa en arribar i em proposa de que baixi i el pugi jo també. Així que au, un altre port al sac!!

Després fem excursioneta per veure els Ulls deth Jueu. És una cascada l'aigua de la qual ve directament de l'Aneto!! Les aigües venen de l'Aneto, desapareixen pel Forat d'Aigualluts a la vall de Benasc i després tornen a aparèixer del no res a l'Artiga de Lin. Força curiós!!

Ulls deth Jueu

Després de l'excursioneta, marxem a dinar a una zona de picnic una mica plena de gavatxos i la calor ens fa remullar-nos al riuet una mica. L'Edu, que és massoca, decideix baixar a Vielha amb la bici, passant per la carretereta que va al Llac de les Oles. Jo l'espero a Vielha sota l'única ombra de la ciutat... quina caloooorrr!!!

I després, tornada a casa a ritme de l'Arlet... la calor ens fa fer parar cada dos per tres perquè té gana... no hi ha manera que s'adormi... pobreta...

El cap de setmana següent, si no hi ha canvis, marxem a Castellar de n'Hug i també portarem la furgo a posar-li el sostre!! Ja podrem tenir més espai i dormir a dalt! Ole ole!!

Balaguer i família

2011-06-20T10:17:00.000+02:00

Aquest cap de setmana hem anat a Balaguer, com ja fa 3 anys que fem. Hem ajudat en l'organització del Triatló distància B que organitza el Pedala.cat.

Igual que l'any passat, hem estat al control de Tartareu (al km 70 del recorregut de bici). A diferència de l'any passat, però, aquest any també ens ha acompanyat la Carmen!! I hem pogut veure passar el Miquel, que per primer cop s'ha apuntat al B de Balaguer!! Quin valent!!

Des d'aquí vull donar la meva enhorabona al Miquel per convertir-se en finisher!! Molt béeeeee!! Pensa que és un dels triatlons més durs que es fan...jejejeje... algun any potser em digno a fer-lo...ja veurem... però l'Edu... l'Edu diu que l'any que ve el fa!! Que quedi aquesta entrada com a testimoni, eh, Edu!!!!???

També enhorabona a tots els pedales que van ser allà organitzant i muntant tot el tinglado! Són uns cracks!

Ahir diumenge vam tenir dinar familiar a Sant Llorenç. Vam aprofitar-nos altre cop dels avis Ramon i Montse i l'Edu i jo vam sortir a córrer una estoneta abans de que arribés tothom...jejeje!!
Com ha crescut la família!! Hi ha un munt de nens!!!

Els nens de la família! I encara hi falta el Biel que només té una setmana!!

Arnau, Nur, Queralt, Edu, Arlet i jo! Què guapoooossss!!

I el cap de setmana que ve.... SANT JOAN!!! Revetlla a Granyena amb la gent del poble i amb el Miguel&Carmen&Anaïs de convidats i l'endemà marxem a passar el cap de setmana a Castellar!! Fa molt de temps que no hi anem! Ja en tinc ganes!

Visca les iaies!!

2011-06-20T09:33:00.000+02:00

Les iaies es mereixen una entrada al nostre bloc! Sense elles l'Edu i jo no podriem fer coses junts altre cop.

El dijous i divendres 9-10 de juny, la iaia Montserrat va fer de cangur i vaig poder sortir a córrer per Sant Llorenç d'Hortons, fins i tot, el dia 10 vam poder anar l'Edu i jo els dos junts a córrer!! Feia tant de temps que no ho fèiem!! Vaig acabar feta caldo... al Penedès no hi ha ni un tros de terreny pla... tot puja puja o baixa baixa moooolt!!

El cap de setmana del 11-13 de juny, que va ser un cap de setmana llarg, vam aprofitar-nos de la iaia Adelaida i vam poder fer alguna sortideta plegats mentre ella es quedava amb l'Arlet.

Diumenge vam fer sortideta de 47 km amb la bici de carretera i el dilluns em vaig retrobar amb la btt!! Bufa quan de temps sense anar-hi... però suposo que de mica en mica tornaré a agafar el ritme... o si més no, el que em deixi agafar l'Arlet.

Diumenge a la tarda, tots 4 vam fer una passejadeta de 7 km pels camins de Granyena. Els camps de blat i d'ordi estan al punt! D'aquí res comencen a segar!

Dilluns després de fer la sortideta amb btt, vam rebre també la visita dels tiets Cristina i Andrés i de tota la colla: Marco&Marta&Jairo i Luís&Helen&Pablito. Tot i ser una mica improvisat el dinar, la iaia Adelaida se'n va sortir com una campiona!

Sembla que no, però a la zona de Granyena hi ha un munt de corriolets que valen moooolt la pena!!

Així que a veure quan ens podem aprofitar un altre cop de les iaies!! ;p

Retrobat

2011-06-07T13:32:00.000+02:00

Uffff!! Fa molt i molt de temps que hauriem d'haver escrit al bloc... va ser tornar d'Alaska i deixar-lo de banda...
Però ara que tinc temps, miraré de tornar a posar-m'hi!

Les coses han canviat una miqueta des de l'últim cop... ara ja no som només dos rodamons, sinó que en som 3!! L'Arlet ha fet més gran la nostra petita unitat familiar i també ha canviat les nostres vides i les nostres prioritats. Però no per això deixarem de fer coses, potser canviarà el ritme i el tipus d'activitat però no estarem quiets!!

Així que, dono per inaugurada una nova etapa del nostre petit bloc: enlloc de dos en som tres!

Per començar ja hem pogut anar per primer cop amb la furgo amb l'Arlet. El cap de setmana del 28 i 29 de maig vam anar cap a la zona de Port del Compte, Tuixent i La Vansa.

Sense tenir-ho massa planificat ens va sortir un cap de setmana rodó! Dissabte vam anar a veure la Clara i el Toni al Refugi del Bages que es troba a l'estació d'esquí de Port del Compte. Aquest parell sí que han fet un bon canvi de vida! A partir del juny es convertiran en els guardes d'aquest refugi que es troba en un lloc immillorable! Em sembla que els anirem a veure força sovint...

I cap a la tarda vam marxar cap a Tuixent. L'Edu en bici i jo a la furgo amb la petita. No ens ho pensàvem, però al arribar a Tuixent vam veure una gran esplanada plena de furgos acampades i cotxes. Aquí hi fan alguna cosa.... doncs sí! La festa de les Trementinaires! Quina casualitat!

Ens va agradar moltíssim i vam disfrutar molt al costat de la foguera cremant herbes remeieres i cantant cançons populars. El barça ni el vam veure!! I després... la primera nit de l'Arlet a la furgo! INOBLIDABLE!

L'endemà vam fer una volteta per la fira i jo vaig agafar la bici per anar a Sorribes mentre l'Edu m'anava seguint amb la furgo amb la petitona. Per acabar vam veure un concert de música tradicional més balls a Sorribes i vam dinar en un bon restaurant.

Total, un cap de setmana 10! I qui diu que no es poden fer coses amb nadons d'un mes??

A veure la propera que us expliquem...

Back home!!

2010-08-26T09:25:00.000+02:00

Bé... en realitat ja fa uns dies que som a casa... Concretament el dilluns 16 d'agost a les 18:30 vam aterrar a l'aeroport del Prat després de quasi un mes a Alaska.

Després de les excursions a Hope ja vam començar a tornar cap a Anchorage perquè el dia 14 d'agost haviem de tornar l'autocaravana. Així que vam fer carretera i manta i vam parar a dormir a un campground prop de Portage Glacier.

L'endemà al matí vam continuar cap a Anchorage i a les 11AM ja erem a Anchorage amb l'autocaravana neta i endreçada, el dipòsit ple de gasolina i de gas propà, tota preparada per tornar-la. Així que cap a les 12h ja estavem a la casa de lloguer tornant-la.
La casa de lloguer tenia un servei de taxi, així que ens van portar directes a l'alberg que teniem reservat al centre d'Anchorage. Un cuchitril força brut i lleig... però estava al centre i ens va permetre moure'ns sense agafar transport públic i vam poder fer les compres de souvenirs de rigor....

Això sí, l'última nit ens vam permetre un sopar de gala en un restaurant on vam menjar super bé, no gaire car i vam tenir el cambrer per nosaltres sols. Allà vam tenir de banda sonora a MGMT, un grup que feia molt temps que no sentia i em va agradar molt tenir-los de fons.

Així que ens despedim del viatge fantàstic a Alaska amb la música de MGMT....

No podem acabar el blog del nostre viatge a Alaska sense una mica de resum sobre el que hem vist i après d'aquesta meravellosa regió del planeta, per si algun dia a algú li resulten útils aquests aprenentatges.

Un europeu trobarà a Alaska moltes coses quasi inexistents a Europa. I és en aquestes coses on val la pena enfocar el viatge:

- Paisatges fortament modelats pel passat i el present glaciar donen lloc a valls amplíssimes, constantment erosionades per rius molt carregats de sediment. Les muntanyes, al menys a les que hem tingut accès, no son com les dels Alps plenes de parets inexpugnables i penyasegats. Acostumen a ser força més benèvoles, amb tarteres que arriben quasi fins a dalt del cim. (be, el McKinley, el Sant Elias.. son clares excepcions!)

- Els boscos d´Alaska son una de les coses que més recordarem. La vegetació és bastant diferent de la que estem acostumats als Pirineus o als Alps, sent l´spruce tree l´arbre predominant (semblant a un abet). Extensions infinites de boscos, on totes les espècies vegetals imaginables conviuen formant un laberint quasi impenetrable. Bolets arreu, de tots els tipus possibles, de tamanys descomunals (alguns com pizzes!).

- Més de 100.000 glaceres us esperen, glaceres arreu on aneu. Tot i així, la gran majoria son de molt difícil accés. Quasi totes estan en recessió, i els números que donen els experts són realment alarmants. En pocs anys (geològics) han retrocedit varis kilòmetres. El concepte dels Icefields (camps de gel) és algo al que els europeus no estem acostumats. Extensions infinites de km´s quadrats de gel, que serveixen de "llac" on s´originen moltes glaceres. Es realment espectacular. És com tornar a l'epoca de les glaciacions (a la que per cert encara hi som..)

- L'altre gran aprenentatge és la diversitat animal. Ossos grizzlies, ossos negres, ants (alces), caribous (com cèrvols), llops, coyotes, balenes, orques, foques, lleons marins, sea otters, salmons.. Tots aquests animals són molt difícils de trobar a Europa. En canvi a Alaska són d'allò més habitual. A Europa per exemple, no estem acostumats a fer excursions havent de prendre precaucions respecte a animals com els ossos. A Alaska és molt important haver rebut una formació específica a l´hora de ficar-se al bosc, per tal de reaccionar de manera adequada davant de l'imprevista aparició d´un animal. Hem passat moments de veritable por, potser exagerada, mentre caminàvem per zones plenes d´ossos, fins i tot veient-los d' aprop. El cert és que mai ens van fer res ni van intentar atacar-nos, però veure gent passejant amb pistoles o esprais anti-ossos dóna una idea de que realment és un perill latent que de tant en tant es pot materialitzar. Malgrat això, aquests moments vitals son els que més recordarem!

- En l´aspecte pràctic, és molt molt difícil accedir als paratges naturals d´Alaska. No hi han quasi carreteres, ni molt menys camins marcats o simplement trepitjats. Es fa molt difícil planificar rutes llargues per zones boscoses, ja que no hi ha camins. Això si, a cada zona (excepte Wrangel-St Elias) hi ha uns pocs camins trepitjats que els rangers han preparat molt be, amb taulell de registre al començament i informacions útils com mapes, etc.

No s'aprecia, però davant l'Edu hi havia un camí, però la vegetació super frondosa ens va fer impossible continuar amb l'excursió... i això que se suposava que era un camí marcat i obert....

- El menjar és molt car, val la pena comprar molt als super grans tipus FredMeyer. Tot i ser molt car comparat als nostres preus, és molt més barat que als "groceries" que es troben a racons perduts d´Alaska. Us podeu creure que un pebrot petit val 2$ ?

- Per moure's l'opció autocaravana és la millor, ja que l´allotjament és molt car i t´estalvies haver de preveure on aniràs en el futur.

- La meteorologia acostuma a ser de dies grisos amb plugims de tant en tant. Veure el sol és un regal que s´ha de disfrutar quan es dóna!

- Els pescadors tenen allà el seu paradís, malgrat que alguns ho critiquen perquè és massa fàcil pescar. El salmó està realment bo!

Bé, podriem estar molta estona parlant amb profunditat sobre Alaska, però potser seria massa llarg per a una entrada de blog. Si algú està interessat en saber mes o obtenir alguna informació concreta, que ens escrigui i li contestarem!

Ha estat una experiència preciosa, hem après molt, hem estat junts en moments bonics i també en moments durs, i ens emportem un record que no oblidarem.

Una abraçada a tots

Kenai River, Russian River, Hope

2010-08-18T00:07:00.001+02:00

El mateix dimecres, després de la visita a la glacera i veient que encara tenim dia per davant agafem la rv i marxem cap a Copper Landing. Aquí volem fer una excursio bastant coneguda demà (Russian River Trail). Tots els llocs que trobem per dormir son campgrounds on cal pagar... Sort que finalment trobem un raconet al trailhead del Upper Kenai River Trail, on decidim fer un tros de la excursio que va resseguint el riu.

Kenai River

Aquest riu de fort cabal sorprèn per la blavor de les seves aigües, que denota un origen no glaciar. Està ple de salmons, i dels corresponents depredadors: pescadors i ossos. El caminet és realmet preciós, segueix el riu i està ple de bolets immensos i de.. Caques d´ ós! Com és ja habitual, anem amb tot els sentits alerta... fins que de sobte... zas, unes plantes que es mouen molt aprop...i allà estava, a menys de 10 m un ós negre es movia entre la vegetació... Quina por! Sort que en aquell moment no tenia gaire gana i va seguir el seu camí!

Dijous 13 d´ agost anem a fer el Russian River Trail. Les guies parlen molt bé d´ ell, i tot i ser 21 milles en un sol sentit decidim fer la meitat i tornar. Primer ens apropem a unes cascades on és habitual veure salmons saltant mirant de remuntar-les. Resulta increïble veure els salts que fan! El camí ens defrauda una mica, i donat que es posa a ploure decidim tornar, tot i aixi ens surten uns 20km, no està malament...

Lower Russian Lake

Per la tarda fem un canvi ràpid de plans i anem a Hope, donat que hem vist un parell de caminets pel dia seguent amb molt bona pinta. El poble és com tots, 4 cases separades una milla entre elles.. Trobem a faltar els poblets de la nostra terra!

Vistes anant a Hope

Acabem dormint al campground Porcupine, amb magnífiques vistes al Turnagain Arm (fiord). Per acabar bé el dia, coneixem un parell de pescadors jubilats, que ens regalen mig salmó acabat de pescar..nyamiii! Quin sopar que ens fotem!!!

El sopar que ens vam menjar...nyami!!

Divendres ens llevem, i ens preparem un bon esmorzar. Tenim per davant una gran jornada, volem fer dues excursions ja que es el nostre comiat de la impressionant natura d´ Alaska: l´ ascensió al Hope Point (+1100m en 2.5miles) y el Gull Rock Trail(10miles). Mentre estem esmorzant, primer gran regal del dia..mama ossa negra y tres ossitos passen tranquilament a tocar de la autocaravana...uuualaaaa! És com esmorzar amb un documental del Felix Rodriguez de la Fuente en pantalla gegant!

La mama ossa ens diu bon dia!

Comencem per l´ ascensió al Hope Point, una muntanya que comença al nivell del mar i puja 1100m de cop. Els que van fer el cami no coneixien la tècnica de les esses, i crec que puc dir que mai he pujat un pic amb pendents tant dretes (excepte escalant, es clar!). A pesar de la duresa ens agrada molt, i la boira i el vent apareixen només al final. A dalt de tot, una mini banderola americana ens recorda que hem assolit una fita important... El camí està ple d´ un bolets inmensos, semblen pizzes!

Això puja mooolt!!!

Vistes pujant cap al cim!

La carena per on pugem

Hem fet el cim!

Tornem a la furgo i ens decidim a fer l´ últim caminet, el Gull Rock Trail. En teoria transcorre paral·lel a la costa, amb vistes al fiord. En aquest cas l´ abundancia de bolets gegants es veu igualada en número i tamany per les caques d´ ós. És preocupant que algunes d´ elles son molt trendres.. Quasi treuen fum. Estem molt lluny de la furgo, no trobem a ningú i comencem a tenir por. Cantem totes les cançons que sabem, aplaudim, avisant als ossos de que uns humans amb bones intencions estan passejant pel seu territori. Els pitjors presagis s´ acompleixen, i un suís que trobem a prop del Gull Rock ens diu que acaba de trobar-se un ós fa 5 minuts, just en la direcció en la que anem.. Ell té spray antiossos i nosaltres no..Merda, i ara què? Decidim tirar endavant, només ens queda un km per arribar a Gull Rock..comença a ploure i fa molt vent. Ens sentim petits i molt indefensos.. Finlment arribem a la nostra meta. Es una caleta petita, bonica pero sincerament, no val la pena per la por que hem passat. I ara queda el retorn pel mateix camí, 5 milles plenes de caca d´ ós...sorprenenement la tornada la fem més tranquils i confiats, cantem i parlem sota la pluja. Arribem a la furgo sencers, cap ós ha volgut degustar-nos una vegada mes.. Tanta pudor fem???? Millor!

Gull Rock

***************

Per si algú està interessat en els tracks de GPS..

- Hope Point:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129133

- Gull Rock Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129173

Seward: glaceres, camins i balenes

2010-08-17T23:09:00.001+02:00

Hem estat tres dies a Seward, i menys bon temps, hem vist una mica de tot.

El dilluns vam fer una excursió fins al Lost Lake. Com el seu nom indica, arriba a un llac molt perdut! El camí és preciós, llàstima de la boira una vegada més... Pero tot i així és molt recomenable.

Dimarts vam fer la TURISTADA i vam pagar una morterada per agafar un barco turístic i anar a veure glaceres i sobretot.. Balenes! Com de costum el dia es va llevar amb boira i plugim, i moolt fred. Que no arriba el sol a aquest pais?? Al barco rodejats de japonesos,com no, i sorpresa hi havia un grup de vascos i catalans...! Per desgràcia el matí no va millorar, quasi no es veia ni la costa i feia un fred.. I a mes hi havia una mica de mala mar, i tot el cap donava voltes! Pero de sobte la nostra sort va canviar. Primer aconseguim veure una balena jorobada (no és un defecte físic, son així!). Tot i que una mica de lluny impressiona bastant! També veiem unes purpoises, que són els mamífers marins més ràpids del món! Després veiem Sea Otters. No sabem la traducció, pero són com castors marins. Són super curiosos, sempre van panxa amunt, mengen 1/3 del seu pes cada dia, i no tenen greix, tenen una pell molt tupida que escalfa molt! Tambe veiem lleons marins, són enormes.. I els mascles si que semblen lleons! I per últim, el millor del dia, una família d´ orques ens acompanya durant bona estona.. Sembla mentida que els diguin "balenes assessines" a aquests animalons tan encantadors.. L´ Anaïs està super contenta, perquè portava 3 setmanes demanant veure balenes, i ho ha aconseguit.. Iupiiiii!!

Lleons marins a sobre unes roques

Família d'orques!!

El barco s´ apropa a la glacera Aialik, un monstre glaçat que arriba al mar i deixa anar blocs de gel constantment. Resulta espectacular sentir els sorolls interiors de la glacera quan el gel va guanyant terreny... Veritablement sembla un ésser viu. A la tornada, el dia s´ obre una miqueta i permet descobrir les meravelles que amaga el Kenai Fjords National Parc, multitud d´ illes i fjords, plenes d´ ocells, arbres, penyasegats.. Molt, molt bonic!I

Glacera Aialik

Dimecres hem fet la que podria ser l´excursió més xula fins ara. Hem pujat pel costat de la glacera Exit al Harding Icefield, el camp de gel que alimenta totes les glaceres de Kenai Fjords National Parc. Ha estat com un retrocés a la prehistòria, quan tot estava cobert de gel. El camp de gel es un veritable llac de gel. Del que surten molts torrents que son les glaceres. Perquè us feu una idea de les dimensions, uns 115km de llargada, uns 80km d´ amplada i la fondaria s´ estima fins a 1´ 5km en alguns punts... això es moooooolta neu!! El dia com sempre amb una mica de boira, pero a dalt ens ha respectat i hem pogut meravellar-nos amb l´ espectacle. No ha faltat la visita de mama ossa i el seu cadell, que hem vist pujant tranquilament darrere nostre pel caminet, a uns 80m.. Sort del picarol! En resum, un dia molt munic, this is Alaska!

Anant cap a la glacera

Harding Icefield

******

Per si algú està interessat en els tracks de GPS.. mai se sap!!

- Lost Lake Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129215

- Harding Ice Field Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129200

Cap a Kenai: Turnagain Arm

2010-08-17T22:01:00.001+02:00

Es veu que el nom de Turnagain ve del Capità Cook, que es va endinsar en aquesta llengua de mar pensant que tindria sortida connectant amb Prince William Sound, pero es va trobar que estava tancada i va haver de donar mitja volta.. Curiós!
És un braç de mar, un fiord estret amb tot de glaceres a la capçalera. L´ Anaïs ha estat a punt de creuar-lo nedant... Tot i que s´ho ha repensat quan ha sabut que uns quants s´hi han deixat la pell per culpa de quedar atrapats pel fang de la marea baixa!

Hem fet una excursió realment bonica: el Crow Pass Trail, un camí que puja a un coll de muntanya molt alpí, on desemboca una "petita glacera", el Raven Glacier. El camí es preciós, passa pel costat d´ un engorjat.. Quins ràpels més bonics sortirien.. Però a veure qui obre aquest barranc, quina aigua tan fredaaa.

A la baixada hem pogut gaudir de la companyia a distància d´ un petit ós d´ uns dos anyets.. Que munic de lluny! A destacar també que hem vist parell de persones amb pistola i cartutxera, que feien més por que l´ ós.

En Timothy, un senyor que ens ha agafat amb el seu cotxe i ens ha portat fins a l'inici del camí, ens ha convidat a sopar a casa seva a Anchorage dissabte que ve. També hem compartit un bon tros de camí amb una noia bastant guapa de Phoenix, i ja li hem dit que a Catalunya tenim un parell d´ amics que l'allotjarien a casa seva si ve. Algun voluntari? era un bon exemplar ;p

****************

Per si algú està interessat en els tracks de GPS... mai se sap!!

- Crow Pass Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129125

Richardson Highway, Wrangell-St. Elias i Glenn Highway

2010-08-09T06:44:00.008+02:00

Marxant de Fairbanks ens vam endinsar a una de les poques autopistes d'Alaska, la Richardson Highway, que connecta Fairbanks amb el Canada. Nosaltres la voliem agafar per anar cap a Delta Junction i un cop alla, cap a Glennallen per anar al Parc Nacional de Wrangell-St. Elias, el parc mes gran d'Alaska, que es mes gran que tot Suissa i te moltissimes mes muntanyes, entre elles, el Mt. St. Elias.

La intencio inicial era fer excursions pel Parc pero despres de fer una visita al Visitor Center dels Rangers del Parc vam arribar a la conclusio que o be llogavem una avioneta per sobrevolar-lo (que costava uns 350 eur per cap) o era quasi impossible accedir-hi. L'altra manera de fer-ho era desde Kennicott o McCarthy, dos pobles perduts que per arribar-hi s'ha de passar per una carretera no asfaltada, i que per tant, nosaltres no podiem agafar amb l'autocaravana de lloguer.

Aixi que veient les alternatives, vam deixar-ho correr i vam decidir continuar cap a l'est, cap a Anchorage i despres anar cap a la peninsula de Kenai.

Pel cami pero, vam parar a fer alguna excursioneta... A partir de Glennallen l'autopista passa a ser la Glenn Highway, una de les mes boniques que hi ha a Alaska. Vam parar a la milla 117 per dormir i l'endema fer l'ascensio a la Gunsight Mountain de 1960m.

Pujant vam veure un caribu molt gros amb unes bones banyes, vam fer un video, pero el penjarem en una altra ocasio... i tambe vam veure un munt de caques de moose i d'ossos, aixi que vam pujar distrets, intentant fer soroll amb el picarol enmig de la boira...

L'ascensio va ser molt xula, un pic molt maco, llastima que les vistes no vam poder disfrutar-les. Un cop erem avall, si que es va destapar, pero mira tu...

Continuem cami cap a Anchorage i passem per la glacera Matanuska, la mes visible des de la carretera de tota Alaska. Es veritablement impressionant.

Arribem a Anchorage i parem a una super botiga de muntanya on ens hi deixem bastants dolars...ufff!!!

Marxem cap a Kenai, a passar la setmana, a veure si veiem balenes, fem kayac o anem amb bici!!

************

Per si algú està interessat en els tracks de GPS.. mai se sap!!

- Gunsight Mountain:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129128

Fairbanks i Chena trails

2010-08-09T06:09:00.011+02:00

Despres de gaudir de la natura al Denali national parc ens dirigim a la segona ciutat mes gran d´Alaska, Fairbanks.

El paisatge deixa enrera les altes muntanyes de l´Alaska Range i segueix unes extensions infinites de terreny pla i petites ondulacions muntanyoses, plenes a vessar de boscos densos d´ spruce tree, arbre que domina el terreny forestal de quasi tota Alaska.

Quan ens aproximem a Fairbanks un nuvol de color ocre ens dona la benvinguda, amb l´ inequivoca pudor a cremat. I es que a tota Alaska, pero particularment a aquesta zona, els focs forestals es respecten molt, ja que els estudiosos diuen que son vitals al cicle de vida d´ aquest ecosistema. Es calcula que cada pam de bosc es crema almenys una vegada cada 50 o 100 anys. Els bombers no intervenen, excepte si hi ha vides de persones en perill, o cases habitades (i n´ hi ha ben poques!).

Fem nit a Fairbanks i ens dirigim a Chena river state area, zona on ens han recomenat uns caminets interessants.

Dimecres a la tarda fem el Angels Rock trail, cami de 3 milles que transcorre per un bosc d´ spruce tree. L´ interessant es que de tant en tant apareixen unes formacions granitiques de grans dimensions en mig del bosc. Disfrutem molt grimpant per les seves esquerdes, com si fossim a una cresta pirenaica. Es un bonic caprici de la natura!

Dijous ens embarquem a una aventura mes gran: el Granite Tors trail. Es un recorregut de 15milles (24km) amb 800m de desnivell. El cami comença al fons d´una vall, puja per diversos lloms boscosos (cremats per un incendi el 2004) i arriba a l´ anomenat Plan of Monuments, una planicie molt gran de tundra on afloren monuments granitics de grans dimensions.. Un paisatge que sembla irreal. A sobre la boira li dona un aspecte encara mes fantasmagoric. Nomes per aixo ja ha valgut la pena pujar!

Un parell d´ anecdotes, jeje.. La primera es que comencem molt malament l´ excursio.. ens desorientem i comencem per un cami a l´ altre costat de la carretera!! I el que es pitjor, el seguim durant 2km, fins que ens adonem..pardillos!. La segona es que quan comencem a caminar hi ha una calitxa extranya i tot l´ ambient fa un tuf a fusta cremada..clarament hi ha un incendi no molt lluny i els dos tenim por de no trobar l´ autocaravana quan tornem. Tot el cami ens anem girant i es confirma que a una vall propera hi ha un incendi. Per sort quan arribem a l´autocaravana sembla que ja s´ havia apagat. Pero el foc ha fet que anem a ritme molt alt.. Fem els 27km en unes 5h!

En definitiva, dues excursions molt xul.les, tornem a Fairbanks i d´ aqui cap al sud!

Vale, com que algu ens ho ha demanat, posem una foto de l'autocaravana.... s'hi esta molt be... ens estem mal acostumant...

*************

Per si algú vol els traks de GPS.. mai se sap!!

- Angel's Rock Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129134

- Granite Tors Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129170

Denali National Park

2010-08-04T22:31:00.008+02:00

Hola!

Hem estat quatre dies al Denali National Park. Les dimensions del parc son descomunals, no ens ho podiem arribar a imaginar.

Hi ha una carretera que transcorre per una especie de vall entre plecs muntanyosos, on les 15 primeres milles son asfaltades i despres son una pista bastant ampla de terra, durant unes 70 milles mes. En teoria ho fan per evitar que el paisatge es vegi afectat per l' asfalt, pero la realitat es que el pas constant dels autobusos fa aixecar nuvols de pols que ho deixen tot ben marro..

El paisatge al principi es molt boscos, pero de seguida es converteix en una tundra de vegetacio baixa, atravessada per rius molt amples i pedregosos que venen de glaceres, fet que fan que les aigues siguin grises a causa dels sediments.

Per endinsarnos al parc haviem de pujar als autobusos del Parc, on el conductor anava donant explicacions sobre la fauna i el paisatge. Animals que vem veure:

Ossos Grizzlies, Coyotes, Llops, Guineus, Caribous(com cervols grans), Mooses (ant, alce), Esquirols de terra, Esquirols vermells, Aguiles, Dolly sheeps (cabretes blanques de muntanya)...

L' autobus anava parant a mesura que algu veia un animal, i cridava: " Stoppppp, a Caribouuuu at your five o'clock", i la gent es tornava boja, com si mai no haguessin vist un animal mai un animal. Llavors tothom treia la camera, pero no una camera qualsevol, sino unes cameres amb uns objectius de mig metre i comencava a disparar fotos com boja, en plan Arnau ( ;P ).. i aixi transcorria el trajecte. Moltes vegades els animals estaven a 1km de distancia, eren un punt, pero la gent feia igualment moltissimes fotos.. Per fer 80 milles (a 35 milles/hora) serien 2h30, ens vam estar 5h!!

Vam agafar l' autobus 3 dies, i vam poder fer diverses excursions. Es extrany perque alla no hi han camins marcats ni trepitjats, pero et deixen caminar o acampar a qualsevol lloc. A aquests rangers no hi ha qui els entengui.

Un dels grans objectius era poder veure el Denali, el pic mes alt de NordAmerica (6194m). Sembla que nomes es deixa veure el 20% del temps, sempre esta envoltat de nuvols.. i nosaltres no vam tenir sort fins l'ultim dia, pero ho vam poder veure just quan marxavem! Es una muntanya espectacular, destaca moltissim respecte al seu voltant, es un massis aillat a dintre de l'Alaska Range. Encara continua creixent.. potser la propera vegada que tornem sera mes alta!

Per acabar l' estada a Denali vam fer uns rapids de classe III+, a bord d' un raft. Va ser bastant xul.lo, pero esperavem una mica mes d' adrenalina.. Jo volia volcar pero no ho vaig aconseguir, i l' Anais va remar com una campiona.

L'Anais tambe va patir bastant... la van picar uns quants mosquits...no hi ha repelent que valgui!! Mireu mireu...

Ara estem a Fairbanks i comencarem aviat a retornar cap a Anchorage, que nomes ens queden 10 dies, buahhhhh

Una abracada a tots i... Have a good one!

Nis i Edu

********************

Per si algú vol els tracks de GPS.. mai se sap!

- De Polichrome Pass a Toklat River:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129353

- Mont Healy:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129171

anchorage, eklutna y denali state park

2010-07-31T08:57:00.007+02:00

Hola,
Fa uns dies que no escrivim.. Es que com us podieu imaginar, a l´ autocaravana no tenim adsl! L´ autocaravana esta molt be. Te lavabo, dutxa,tv(q no va), cocina, etc,etc. Vam al.lucinar amb l´ explicacio de la dona decom funcionava tot.. No vam entendre res! Desaigues, entrades d´ aigua, generdor d´ electricitat, gas propa,cables, tuberies... Uff sort que tenim studis i ho vam poder esbrinar(de moment) tot.
Hem estat un parell d dies circulant cap al nord, cami del denali national park. El primer dia vam dormir a un llac precios, a tocar del llac eklutna. Mirare d´afegir una foto on surt l´ anais i el llac, pero donat q estic publicant desde el movil el mes segur es que no pugui posar fotos.. El dijous va estar tot el dia mig plovent. Vam anar a talkeetna, "poble" desde on surten els expedicionaris cap al mckinley. Esta super lluny dl mckinley, pero surten tots en avioneta. Aki no hi ha un altre mitja de transport per fer akestes coses.. No hi han yaks ni sherpes! El poble em va decebre molt, quatre cases super distanciades entre elles, on oferien flightseen tours, jetboats per un riu, o regals de turista. Sort que com diu la nis, la visita va valdre la pena. Vam fer un mini trekking al costat d´ un riu super ample i..un os! Estava a l´ altra banda, i es va tirar a l´ aigua.. Nedava super rapid cap a la nostra orilla..ens van espantar una mica..pero de sobte es va deixar portar per la current riu avall..uff.. Sembla que per ell aixo era com anar en un ferry.
Avui hem dormit al Byers lake, i hem fet un parell de trekkings bastant bonics. L´ objectiu principal era veure desde lluny el McKinley, la muntanya mes alta de nordamerica. Nomes es deixa veure un 20% del temps, i no hem tingut sort..tot i que ha hagut un moment que els nuvols s´han obert una mica i hem vist la meitat.. Algo es algo. Kina mole!! El seu nom en natiu es Denali, que significa "el mas grande". Cada any 1200 persones ho intenten, pero nomes 600 ho aconsegueixen. El principal problema es el fred i el vent, ja que no te una dificultat tecnica excesiva (corredors de neu de 45-50 graus).

I dema entrem al denali natioal park, estarem tres dies o mes sense internet.. Al parc hi han uns 350 ossos grizzlies, 1200 caribues, a mes de multitud de llops, coyotes,etc.. O sigui que promet ser molt enriquidor. A la tornada us ho expliquem!

Have a good one!

********************

Per si algú vol els tracks de GPS.. mai se sap!

- Little Coal Creek Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129341

- Waterfalls Creek Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129334

Mendenhall Glacier

2010-07-28T04:31:00.002+02:00

Avui finalment hem anat al gran protagonista de Juneau: el Mendenhall Glacier.

Es troba a uns 45 min en transport public des del centre de Juneau i despres una caminadeta de 20 min mes. Evidentment, tot aixo per estalviar-nos de pagar 14 dolars cada un i no anar amb els turistes borregueros i els que venen dels creuers que atraquen cada dia a Juneau...

La veritat que la vida a aquesta ciutat va al ritme dels turistes que baixen dels creuers... modifiquen els horaris de tot en funcio de a quina hora arriba el creuer de torn. Es realment molt fort!!! I es nota moltissim quan hi ha un creuer i quan no... les botigues de souvenirs s'omplen de gent i es gent que nomes baixa a veure el carrer comercial i passa absolutament de tot el que l'envolta... precisament allo que ens agrada a nosaltres. En aquest sentit es un avantatge, perque al camins i a les muntanyes no hi ha ni cristo!! Fins i tot la gent que ens trobem, que son locals, ens pregunten si som de Juneau, suposo que extranyant-se que hagim arribat alla...

En fi, avui hem anat al lloc mes turistic de la ciutat, i malauradament, tot i que hi hem anat d'hora per no trobar gent dels creuers, hem tingut la mala sort de coincidir amb un dia que un creuer deu haver dormit a Juneau. De manera que a les 9AM quan hi hem arribat ja arribaven autobusos i mes autobusos plens de turistes....

Hem passat de pagar els 3 dolars del Visitor Center i hem anat directament a fer un parell de camins que hi ha a la zona. Evidentement, no ens hem pogut estar de fer la tipica foto de la glacera... realment espectacular!!!

Jo no havia vist una glacera mai tant gran, n'he vist a Chamonix, pero la d'avui era bastant bestia, i a mes, va a parar a un llac molt gran que esta ple d'icebergs que es desprenen de la glacera. Es una glacera en retroces, aixi que malauradament acabara desapareixent...

Avui no hem fet gaire desnivell. Hem comencat pel East Glacier trail i despres pel Nugget Creek trail. Aquest ultim no era gens concorregut, per no dir que no hem trobat absolutament a ningu. La veritat es que no era un cami gaire espectacular, basicament anava per una zona amb vegetacio molt frondosa i plena de molsa. El que passa es que com que ahir ens van dir que per aquella zona havien vist passejar-se ossos, doncs hem anat una mica cagats de por... anavem cantant tota l'estona!! Al final ens hem fet enrere en un lloc on la vegetacio era tan densa que quasi no es podia avancar i a mes, estava totalment ple de fang!!

Quan estavem acabant el caminet, a punt d'arribar a la carretera principal, hem passat per un riuet petit i hem vist: Salmons!!! Ostres que grans que son! i de color rosaaaa!

Sort de la nostra camera aquatica!! els hem pogut fer fotos! a la imatge no es pot apreciar lo grans que eren!!

Al final hem tornat per uns caminets tambe molt bonics, per estalviar-nos passar per la carretera, que era una llarga linea recta d'asfalt. Hem tingut una mica de mala sort amb els autobusos perque estaven asfaltant la carretera i hem hagut de caminar dues parades mes enlla... amb la solana que queia!!

Resumint, ha fet un gran dia i hem vist una glacera impressionant!

Dema marxem a Anchorage!! Ja us explicarem com va l'aventura d'agafar l'autocaravana. Tot i que alla sera mes dificil escriure perque no tenim adsl a la motorhome!!

Per si algú vol els tracks GPS.. mai se sap!

- De Mendenhall Lake a la Bus Station:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129306

- Nugget Creek Trail:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129313

Mount Roberts

2010-07-27T08:30:00.001+02:00

Hola!!
Com es nota que tenim internet a l'hostal!! Podem escriure cada dia!! Aixo si, molt rapid perque hi ha mes gent que vol fer servir l'ordinador, aixi que es el que hi ha!
Avui ens hem llevat d'hora i hem marxat a fer una bona caminada! Hem pujat al Mount Gastineau (3700ft), el Mount Roberts (3800 ft) i la Sheep Mountain (4000ft). Tenint en compte que hem comencat al nivell del mar, hem fet un bon desnivell positiu acumulat de 1850 m en 20km.
Les vistes han estat espectaculars i per fi, per fi, hem vist el soooooolllllllllllll!!! Des del cim mes alt podiem veure el mar de nubols i al fons unes muntanyes i parets impressionants.
Us passem unes fotos perque ho valoreu vosaltres mateixos!

Dema anem a veure el Mendenhall Glacier i a fer una caminada mes! A veure que tal!! I dimecres ja tornem cap a Anchorage!
Ja anirem informant!

Per si algú vol el track de GPS.. mai se sap!

- Mont Roberts i Sheep Mountain a Juneau:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129292

Dies a Juneau i Skagway

2010-07-25T00:41:00.001+02:00

Eoo!!
Al final a Juneau no vam anar de camping, vam estar el dia 20 visitant Juneau i fent un cami per la zona: el Perseverance Trail i el Granite Creek trail. Son camins que els van fer els buscadors d'or i miners a les muntanyes del costat de Juneau. La veritat es que ens van agradar molt, no hi havia gaire gent i vam anar una mica acollonits no fos cas que ens sortis un os...
Us deixem unes fotos perque veieu com era la zona...

El dia seguent es va llevar plovent, per variar, i voliem anar a fer el Mt. Roberts pero pintava molt malament i vam seguir la recomanacio d'una dona d'una licoreria on vam dormir i vam anar a l'illa Douglas (davant de Juneau) i vam fer el trail de Dan Moller. Impressionant la currada de cami! Anava per uns aiguamolls entre mig del bosc i estava tot el cami ple de llistons de fusta per no xafar el fang... en vam comptar uns 15.321 llisto amunt llisto avall...

El cami acabava en una cabana que estava en construccio i els nois que hi treballaven ens van dir que la nit abans hi havia anat un black bear (os negre) dels grossos que es volia menjar el menjar que tenien guardat a la caixa anti-ossos... Uf quina poooorrr!!!

Aqui teniu una suposada petjada de l'os en questio...

Un cop a Juneau vam aconseguir deixar equipatge a l'alberg i aixi poder marxar cap a Skagway amb menys pes... visca!! A les 1:15 AM del dia 22 vam agafar el Ferry cap a Skagway. Finalment vam arribar amb 2h de retard per culpa d'un problema mecanic a Haines.

Un cop a Skagway....

Vam dinar en un bar tipicament america i ens vam menjar unes hamburgueses d'aquelles grans grans!!

Malauradament, la nostra ilusio que era fer el Chilkoot trail va quedar en res... vam anar a l'oficina de turisme per reservar i demanar els permisos per fer-lo i ens van dir que tot estava ja reservat... ooohhhh quina merda!! Us heu d'imaginar que es com un cami de Santiago multiplicat per 10!!

Sort que la senyora de l'oficina ens va dir que hi havia una zona menys turistica pero tambe molt maca que estava aprop de la ciutat i que podiem llogar-hi una cabana. Aixi doncs que dit i fet la vam llogar, i hi vam comencar a pujar cap a les 15h i en un parell d'hores ja estavem a dalt. 1000m de desnivell amb els motxilots. Caram com pujava!! La veritat es que el lloc no ens va decebre i era meravellos. Jutgeu vosaltres mateixos...

El dia seguent es va llevar gris i amb pinta de voler ploure, i la prediccio era de ploure, aixi que vam sortir a fer una excursioneta al Devil's Punch bowl, un llac que hi havia a una hora de la cabana. Just tornar d'alla es va posar a ploure i no va parar fins l'endema!!

Ens vam passar la resta de dia, des de les 12h fins les 19h jugant al monopoly, al uno i al 7 i mig! La nostra intencio era quedar-nos a la cabana aquella nit tambe, tot i que no la teniem llogada ja que una altra gent l'havia llogat. Pero veient el dia, pensavem que no pujarien.... pero no... a les 19h es van presentar alla...oooohhh quina pena... vam haver de marxar i anar a una cabana lliure, i bastant mes deixada, que hi havia al costat.... hem passat un fred... bbrrrffff i tambe feia una miqueta de por... semblava que en qualsevol moment havia d'entrar un os o un psicopata!! qualsevol soroll del vent ja ens posava els pels de punta...

Avui, dissabte 24 de juliol, ja hem baixat de nou a Skagway a tornar la clau de la cabana. Hem anat al cementiri de la Febre de l'or, un lloc bastant tetric pero interessant i hem tornat a dinar a l'hamburgueseria...jejeje!!!

Mireu quina pepita d'or hem trobat!! A la motxilla!! Som rics!!!

Apa, gent, ens despedim, s'acaba el credit d'internet. Ja intentarem escriure tan aviat com puguem!

Dema marxem a Juneau altre cop i alla hi passarem tres dies mes, en principi dormirem a l'alberg i tindrem internet... pero dormirem en habitacions separades altre cop...ooohhh i a sobre haurem de fer feines de la casa!!

Per si algú vol els tracks.. mai se sap!:

- Granite Trail a Juneau:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129231

- Dan Moller Trail a Juneau:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129234

-Upper and Lower Lakes a Skagway

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1129244

Molts petons!!

Juneau!

2010-07-20T17:57:00.001+02:00

Hola hola!

Ja som a Juneau! Vam arribar sense problemes, el vol super puntual i les connexions amb bus perfectes!
Ahir vam arribar que devien ser les 22:10 a Downtown Juneau, arribant a temps al youth hostel.
El youth hostel es molt xulo, esta bastant centric i al peu de les muntanyes.Te molta llum, es mooolt barato (10 dolars) i te internet gratis, pero te alguns inconvenients... les habitacions estan separades per sexes, i a mes te toc de queda a les 23h i s'han de fer tasques comunes... a nosaltres, nomes arribar ens va tocar... a mi buidar totes les papareres de les habitacions de noies i del lavabo de noies, pero a l'Edu pobret, li va tocar netejar les piques i el mirall del lavabo de tios...jajajaja!!!

En fi, ara son les 7:50 AM, estic esperant a que baixi l'Edu i mentrestant actualitzo el bloc. Ara sortirem a veure una mica Juneau, i sobretot, a buscar un camping... perque dormir separats i amb desconeguts no ens ve massa de gust... Aixi que ja us ho explicarem mes endavant, a veure si hem triumfat!

No crec que ara mateix pengi fotos perque nomes hi ha un ordinador i crec que hi ha noies que el volen utilitzar i nomes m'hi puc estar 15 min, aixi que haure de deixar-ho per mes endavant... A mes, l'Edu te la camera amb les fotos i fins que no vingui no puc fer res...

Be, nomes dir que les vistes de l'avio van ser espectaculars i que Juneau de moment sembla molt bonica... esta envoltada de muntanyes molt altes i es a tocar de mar i envoltada de glaceres, total, impressionant.
A veure si fem algues excursionetes pels multiples trails que hi ha per aqui. Ja us anirem informant.

Petonsssss!!!

Ja som a AK!!

2010-07-19T06:35:00.000+02:00

Ja som aqui!!!

Vistes des de l'avio, sobrevolant el Montblanc... es veu tambe el Matterhorn!! Brutaaaal!!

Aixo es el mar glacat (amb c trencada...) per alla Groenlandia o al nord de Canada

Ara mateix son les 20h del dia 18 de juliol, el que per vosaltres son les 6 AM del dia 19 de juliol!

Acabem de tornar a l'alberg despres de fer una volteta per Anchorage, comprar 4 coses que ens feien falta, i sopar a un Pizza Hut...jajajaa!! Benvinguts a la Fastfood nation!!

Per culpa de la vaga de controlador de Bcn, el nostre vol ha sortit amb 30 minuts de retard, i la connexio que teniem a Frankfurt era nomes de 2 hores. Aixi que hem anat patint tot el trajecte pensant que no arribariem a temps. La sorpresa ha estat quan un cop desembarcats ens hem dirigit cap al mostrador per fer el check-in i resulta que anava amb 2h 15min de retard!!! Total, que a esperar a Frankfurt....

El vol ha estat tranquil, al final hem arribat a quarts de dues hora local. Ens ha costat una estona passar les Customs dels collons... pero finalment hem sortit i hem trobat....

Hem preguntat pels autobusos per anar al Downtown i realment son un desastre perque van a deshora i a sobre has de pagar amb l'import exacte, i clar, nosaltres el billet mes petit que teniem era de 5 dolars!!Total, que el conductor, molt simpatic, ens ha dit que no passava res, que per avui podiem viatjar de gratis, pero que l'endema haviem de pagar normal! ostres tu quina amabilitat!!

L'Hostel on estem allotjats esta una mica apartat del centre pero la veritat es que esta molt be. Tenim internet gratis i es bastant acollidor, amb habitacio per nosaltres sols, fins i tot amb tele!

Anchorage diguem que no es una ciutat amb gaire encant, es la tipica ciutat americana de carrers quadriculats amb 4 carrils per carrer on els peatons no tenen ni veu ni vot. No hi ha absolutament res fins que no arribes al downtown que basicament te un mega-mall i milions de botigues de souvenirs...

El pla de dema es anar al Museu d'Historia d'Alaska i acabar de veure una mica la ciutat i a la tarda, a les 18:55 sortim un altre cop amb avio, ara cap a Juneau. Ens espera una setmaneta de camping per Juneau i per l'Inside Passage.

No em faig mes pesada, ja anirem informant i penjant mes fotos, avui no n'hem fet quasi cap, el lloc tampoc no era espectacular i a mes, feia un dia lleig lleig...

Fins aviat!!

Adéu adéu...

2010-07-17T20:53:00.000+02:00

Bé gent, ha arribat el moment... són les 21h del dia 17 de juliol i d'aquí 10 hores surt l'avió!!
Ja tenim les bosses fetes i esperem no deixar-nos res de res... i sobretot esperem no perdre la connexió a Frankfurt... quin estrès!!!

En principi arribem a Anchorage cap a les 11h del matí hora local. Ja us explicarem el més aviat possible com hem arribat i si tot ha anat bé!

De moment res més... us mantindrem informats! espero....
Us deixem amb una foto del nostre destí més immediat... Anchorage!

Calooooor!

2010-07-12T22:46:00.000+02:00

Cap de setmana sufocant!!

Dissabte ens vam llevar i vam sortir amb la bici de carretera una estona... i quan dic una estona és molt poca estona!! Quina calor que feia a les 9 del matí!! La volta va ser curteta, uns 30 km perquè la solana que queia ho feia força desagradable....

Després de la dutxeta vam marxar cap a Cerdanyola, de visiteta a casa del Miguel i la Carmen per despedir-nos i veure'ls a ells i a l'Anaïs. Que gran que està!! supergordeta i molt riallera!

A quarts de 6 vaig quedar amb els meus pares per anar a la manifestació en contra la retallada de l'Estatut. Caram quina gentadaaaaa!! I això que només hi vaig estar una horeta perquè havia de marxar d'hora per anar ja cap a Pont de Suert. Em va costar una bona estona arribar al metro! Realment, un fet històric. Ara veig les imatges i se'm posa la pell de gallina...

Diumenge de triatló a Pont de Suert. Ja vam marxar dissabte a la tarda per anar a dormir per allà a prop perquè haviem de ser a boxes abans de les 8:45. Quan arribàvem a Senterada em va venir un flaix!! El neoprè!!! m'he deixat el neoprè!!! Merdaaaaaa!! Sort que al final no era obligatori, però sí recomanable, i també sort que al fer-ho en dues sortides diferents, vaig poder agafar el neoprè del Juanjo, un pedala del club, i vaig acabar fent la natació amb neoprè com tothom! La veritat és que l'aigua no estava freda, però clar, amb el neoprè flotes més i nedes més ràpid... ho hagués notat molt...

El tram de bici, eren tres voltes en lleugera pujada per una carretera de muntanya força estreta, la veritat és que se'm va fer força curt aquest tram de bici. El tram de córrer ja eren les 12:00, i queia un sol de justícia, sort que m'havia hidratat bé i que hi havia avituallaments cada 2,5 km... perquè la calor era espantosa...

A més, la cursa a peu passava per una pista que tenia algunes rampes considerables que anaves més ràpid fent-les a peu que corrent...

Finalment vaig acabar força contenta (vaig quedar 16a de les 33 noies que van participar i 13a de la meva categoria... a la meitat, mediocrilla com sempre...jejejeje!), tenint en compte que la calor a mi m'afecta molt. Això sí, l'any que ve em sembla que aquesta triatló no entrarà al meu calendari...massa calor...

I ara, fins el setembre res de res... a veure si m'apunto a Banyoles (tot i que aquest any l'han obert a massa participants i potser serà massa agoviant) i/o a Tossa.

I res, només ens queden 5 dies de feina i marxem!!!

En tenim moltes ganes... encara no ens en fem a la idea... però aquesta setmana hem d'acabar d'ultimar preparatius i suposo que a mesura que s'acosti el dia ens anirem posant més nerviosos...

3-4 de Juliol: IratiExtrem i Arandari

2010-07-07T00:48:00.008+02:00

Quin cap de setmana més xul.lo!

Fa temps que ens havíem posat un objectiu: fer el cap de setmana del 3-4 de Juliol la Irati Extrem. Per qui no ho sàpiga, és una marxam cicloturista que transcorre al voltant dels boscos d´Irati, a cavall entre el pirineu navarrès i el pirineu atlàntic francès. És realment dura, en poc més de 120km es fan uns 3600m de desnivell positiu.

En principi anàvem amb unes amigues de l'Anaïs (les de la Quebrantahuesos), i el Jacint i el Jose també s´apuntaven. Per motius diversos tothom ha anat caient de la llista, i finalment només l'Anaïs i jo hi hem anat. La previsió meteorològica era bastant dolenta, però hem decidit anar-hi igualment ja que no ens queden més caps de setmana abans d´Alaska.

Divendres a la nit vam arribar a Otsagabia, i gràcies als waypoints "furgoperfectos" vam trobar un lloc meravellós: Una ermita a dalt d´una muntanyeta al costat d´Otsagabia. Aquesta ermita ens serviria de refugi les dues nits que vam estar per allà.

Per que quedi pel record, aquí teniu una foto del lloc , ple de roures, faigs i freixes.. preciós.

Dissabte de bon matí (7h45) sortim pedalant cap al primer port de la jornada: Jaurrieta. Un port modest però molt bonic. A aquest el van seguir uns quants més, fins trobar el primer port dur de la jornada: Azpegi. 3 o 4 km´s amb unes bones rampes, pel

fons d´una vall que ens porta de cap a la frontera amb França. I a França apareix la boira, com no! Sempre que vinc a aquesta zona hi ha boira enganxada al costat francès. Aquesta vegada és realment densa, i fa que no podem gaudir dels 700m de baixada del coll d´Azpegi..

I després el primer gran repte del dia: el Coll d´Artaburu-Errozate: 9km amb una mitjana del 10-11%, amb rampes de fins al 18%. Aconseguim fer-ho sense parar, l'Anaïs em torna a deixar bocabadat.. aquesta noia no té límit!

I després la baixada. La baixada d´Errozate és de sonmi, un d´aquells moments màgics que un no voldria que acabessin mai. Malgrat la boira aconseguim meravellar-nos del verd dels turonets, de les petites

valls per les que transcorre la pista asfaltada, plenes de vaques, ovelles i porcs campant lliurement pel camp.

A aquesta foto podeu veure com els organitzador ja avisaven de la perillositat de l'Anaïs..

Després de la baixada dos ports més, també per un paisatge preciós, tot i que el cansament i les ganes d´arribar als Chalets d´Irati per fer un mos no ens fan gaudir del moment..

Un entrepà reparador, i baixada trepidant pel coll de Bagargi, camí de l´ultim gran esforç del dia: el gegant dels pirineus.. el Coll de Larrau! És un vell conegut, el vam fer fa un parell d´anys amb les btt i les alforges.

Fer un port d'aquest tipus a aquelles alçades del dia amb tant de desnivell acumulat a les cames es perfilava com un gran repte. I així va ser, tant dur com el recordàvem, però aquest cop sense ni una parada intermitja, només a l'arribar al coll de Erroimendi. L'Anaïs va acabar fent l'última rampa del 16% treient el fetge per la boca, però ho va aconseguir. Vam menjar una micona i vam aprofitar la treva d'un parell de km sense gaire desnivell per acabar coronant el coll de Larrau amb les seves últimes corves finals.

El vent i la boira del coll, sumat a que no hi havia absolutament ningú, va fer que no poguéssim fer-nos cap foto per immortalitzar el moment. Però sense pensar-nos-ho massa vam començar la baixada trepidant cap a Otsagabia.

Una gran ruta, un gran dia! Que per cert, acabem fent un banyitu al riu per refrescar-nos i treure'ns la suor i fent un bon àpat a la Sidreria Kixkia, ens vam posar les botes!! L'Edu es va menjar un senyor entrecot!!!

L'endemà diumenge vam anar a fer un barranquet curtet però bonic. Es diu Arandari i està al costat del poble de Burgui. L'aigua era tan neta i clara que vam veure un mega cranc de riu que semblava un senyor escamarlà! No n'haviem vist mai cap d'igual!!

I després, tornada tranquila cap a casa a posar rentadores i a fer números de tot el que ens hem gastat i ens gastarem a Alaska!! auuuuuuuuu quin mal!!!

Us deixem amb una foto ben maca del barranc. Bona setmana!

Meduses!

2010-06-30T13:30:00.000+02:00

Hola!!

El pont de Sant Joan no ha estat pont per tothom... entre ells jo mateixa... m'ha tocat treballar ja que no em queden dies de vacances perquè els agafo tots (menys 2) per anar a Alaska!

L'Edu ha aprofitat per anar a Bordón amb la family i amiguets (el Jose i el Pep). Han fet una mica de tot, btt, barrancs, escalada, aproximació a barrancs en btt!! jajaja! S'ho han passat d'allò més bé, això sí, sabent que a sobre, a l'arribar a casa, tenien el menjar preparadet per l'Adelaida! Això sí que es vida!

Per contra, jo soleta a casa, vaig passar la revetlla de Sant Joan a la Figue (àlies de la Figuerosa) amb els meus bons amics Eli i David. Una revetlla ben maca amb foguera i petardos, bon menjar, coca i bona companyia!

El dia de Sant Joan, vaig fer excursioneta amb els pares per Guimerà i Ciutadilla. Una ruteta circular de 10km que passa pel Santuari de la Bovera que ens va agradar especialment. Si no hi heu anat mai us ho recomano! Està dalt d'una muntanyeta i veus tota la plana de Tàrrega i la Vall del Corb. Molt i molt bonic! A més, és un bon lloc per fer-hi costellades. Hi ha una zona habilitada per fer carn a la brasa i té un bar obert. M'he quedat amb el telèfon per si mai en volem fer alguna. El lloc val la pena!

Pel que fa al cap de setmana, dissabte vaig sortir soleta amb bici pels voltants de casa, semblava que volia ploure però al final va quedar en res. M'agrada sortir sola amb la bici, i més encara per les carreteres tan tranquiles de per aquí. Llàstima que em vaig deixar el bidó a casa (quin desastre de cap que tinc!!) i no vaig poder allargar la sortida tant com hagués volgut... vaig modificar una mica l'itinerari per poder passar per pobles on segur que hi havia fonts! Al final em van sortir uns 45 km. Suficients per arribar a casa, dutxar-me i marxar de pet a Bcn! Tarda amb amiguetes i alguna que altra compra (quin perill que tinc sola, al centre de bcn i amb temps per perdre!).

Dissabte vespre ja vaig marxar cap a Vilanova a veure el meu germà, la Nur i la Queralt!! Està gran gran!! Em vaig quedar a dormir allà per l'endemà participar a la Travessia de Vilanova (2000m de natació).

Us agraden les meduses? suposo que a ningú, oi? La travessia podriem definir-la com un camp de mines de meduses!! N'hi havia per tot arreu! un autèntic malson! Evidentment no em vaig escapar, una medusa marranota es va refregar per tot el meu cos, i sobretot, per la zona del braç...i tot i portar crema anti-meduses la picor al braç no me la va treure ningú! Tot i així no em puc queixar gens. Aquest any els 2000m estaven ben ben ben medits, no com l'any passat que com a molt hi havia 1600m!!

Tot i les meduses estic contenta perquè em vaig sentir molt bé a l'aigua, no vaig arribar cansada i el temps final no està gens malament!

Diumenge vam acabar el dia menjant peixet a casa l'Arnau i la Nur, veient futbol (o més aviat, dormint veient el futbol), jugant amb la Queralt i veient la super furgo nova de l'Arnau i la Nur!! Una més al club per fer companyia a la Vane!!! La Vane ja té cosineta, la Poker! oleole!

I això és tot, ja som dimecres i d'aquí res ja és cap de setmana! El més important de tot però és..... ARRIBA EL JULIOL!! i amb ell el meu aniversari... (em faig vella vella) i també....ALASKA!!!

Només falten 18 dies per agafar l'avió i creuar el "charco"!!! ole ole oleeee!

Us deixo amb una foto ben maca del Mt. McKinley per fer una mica d'envejota!!

Muaks!

Cap de setmana a Balaguer

2010-06-23T19:36:00.000+02:00

Doncs sí, aquest últim cap de setmana l'hem passat a Balaguer. Des que formo part del Pedala.cat que hi faig unes quantes visites a l'any. Aquest cap de setmana hi hem anat a l'organització del Triatló B de Balaguer.

L'any passat ja hi vaig anar i va ser una experiència força divertida. Un no sap com és l'organització d'un event d'aquest tipus fins que no s'hi troba. Això sí, els nois i noies del club ho han fet de conya! Cada any ens superem.

A diferència de l'any passat que vaig ser al tram de córrer donant esponges d'aigua als corredors, aquest any hem estat a l'últim avituallament del tram de bicicleta, a Tartareu. La veritat és que no se'm va fer gens pesat, estàvem força distrets veient passar els ciclistes que a aquell punt ja anàven força estirats. De corredors n'hi havia de tots els tipus, alguns de força antipàtics i maleducats. No penso que sigui tan difícil frenar una mica per agafar un bidó i donar les gràcies a aquell qui te'l dona. Ens hi vam passar 5 hores, simplement perquè voliem i no esperàvem res de res, però almenys que et donin les gràcies està bé. En la mesura del possible animàvem als participants fins i tot cridant-los pel seu nom i realment valia la pena veure com ho agraïen i fins i tot per arribaven a parar i xerraven uns minuts amb tu. Aquest eseprit és el que m'agrada, el que tenen aquells que fan triatlons per a superar-se a un mateix i no els importa a quina posició quedaran (o no gaire). Ara bé els purament competitius que pensen que no cal ni dir gràcies, aquests ja no m'agraden, no tenia ni temps de veure'ls-hi el dorsal!!

En fi, el dia va ser llarg i complet, però va valer la pena. A veure si l'any vinent puc fer-lo, aquest any m'han faltat km de córrer per culpa de la lesió a la cadera... però veient les cares de cansats que feien els participants quan els retornàvem les bicis, em penso que m'ho pensaré una mica... hauré d'entrenar fort!!

I diumenge vam decidir fer la Montsec-Montsec per lliure. La marxa oficial és aquest dissabte, però com que no ens agraden les mulitituds (i perquè no, siguem sincers..., no volem pagar per fer-la), doncs la vam fer pel nostre compte seguint el track dels organitzadors. Ens van sortir uns 150 km i uns 3000m de desnivell... no està mal, eh??

Aquesta sortida és com un preparatori per la Irati Extrem que tenim pensat fer el 3-4 de Juliol, allò sí que farà mal!!

La jornada va ser força llarga, però no tant com a la Quebrantahuesos. Vam començar a pedalar a les 9h sortint des de Gerb. Primer el port de Vilanova de la Sal, després cap a les Avellanes i començar a escalfar motors amb el Port d'Àger, baixar a Àger i pujar pel Coll d'Ares (uf!). Baixada força llarga fins al Pont de Montanyana o un vam dinar. I llavors pujada pel Port de Montllobar per acabar baixant fins a Tremp. I de Tremp, per Gavet de la Conca i passant pel costat de Llimiana fins anar a petar a la carretera que puja al Port de la Fontllonga i que connecta amb Camarasa. Aquest port se'm va fer etern i a sobre feia una solana impressionant! Em va agafar una mala llet!!! estava cansada i només volia arribar i tenia molta calor i no s'acabava mai!!! Però un cop dalt, au! cap avall fins a Camarasa i després a rodar cap a Gerb, passant per Sant Llorenç de Montgai, això sí! Com m'agrada aquest poble...

I fins aquí el cap de setmana... Demà és Sant Joan, però divendres treballo...ooohhhh quina pena!! No hi haurà pont almenys per mi. L'Edu se'n va a Bordon amb amiguets i jo em quedo de "rodriguez"!
Aquest diumenge.... Travessia a Vilanova i la Geltrú! i de passada... a veure la Queralt!!

Bordón-Ejulve en bici de carretera i Caiac a Calanda

2010-06-08T11:29:00.015+02:00

Aquest cap de setmana 5-6 de Juny de 2010, per poder continuar la preparació al viatge a Alaska, hem decidit anar a buscar els caiacs que teníem oblidats a Bordón. Si volem fer "callo" a les mans hem de remar una mica, que sino quan agafem els caiacs a Juneau tindrem mans de princesa!

I de pas, a posar una cisterna de water, que la del bany petit estava espatllada (devia tenir 40 anys!).

Dissabte vam fer una sortideta en bici de

carretera, 150km i 3100 de desnivell positiu. Be, en realitat va ser una mescla de carretera + btt, ja que vam trobar bastants trams amb obres.. sempre ha estat un plaer rodar per aquelles carreteres, on la solitud permet disfrutar de paisatges plens d´història rural, natura agreste amb "degollaos" i profundes "cañadas", rius amagats com el Guadalope el Pitarque o el Bordón, sempre observats pel pacient voltor.. Jo es que continuaria parlant hores i hores del Maestrazgo Turolense, reconec que no soc objectiu!

Vam observar els efectes del terrible incendi de l´any passat a Aliaga, on per sort sembla que els agents rurals ja estan treballant de valent per minimitzar l´impacte ambiental. Ens vam poder refrescar al Guadalope, just abans del port de Ejulve, mentre el cel començava a conspirar contra nosaltres..

L´amenaça es va fer realitat passat Molinos, quan el cel va caure a sobre nostre en mig de la super pujada que hi ha entre Molinos i Castellote.

Per sort vam trobar un corral que ens va servir per deixar passar la tormenta, tot i que estavem xops com granotes..

Aquí teniu a la Nissu a sota de l´unic lloc segur del corral.. fent valdre aquella teoria que diu que el marc de la porta és sempre l´últim que cau.

Finalment vam aconseguir acabar la ruta, no sense abans fer la mítica pujada de los Alagones, que son uns senyors que sempre diuen coses muniques quan acabes de fer els 2km al 9%. Com sempre, vam acabar quasi de nit!

Per si algú està intessat mai en repetir la ruta, la podeu trobar a

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=958169

A veure qui troba un tros pla al perfil! :

I al dia següent vam tancar la casa i vam sortir cap a Calanda, a fer caiac. Va començar el dia amb una tormenta de les que fan por, però per sort al migdia va millorar i vam poder sortir amb els caiacs.

Pràcticament vam fer tot el pantà de Calanda, que ens va sorprendre positivament. Hi havia un munt de racons preciosos, no feia gens de vent i l´aigua estava plana com una bassa d´oli.

I per acabar, un video d'un remolcador-grua que vaig trobar a l´embassament.. quin fora-borda!

http://picasaweb.google.com/edu.amela/Bordon_56Juny10?authkey=Gv1sRgCJSS9cDF5YufoQE#5479930173817700002

Com a cloenda diré que finalment entenc a l´Anaïs! Quan publica una entrada al blog es passa l´estona blasfemant en contra de l´editor de blogs.. és terrible!!!!

Bici + Triatló de Mataró

2010-06-02T13:29:00.000+02:00

El passat cap de setmana va ser força variadet... Dissabte ens en vam anar cap a Osona amb la furgo carregada amb les bicis de carretera amb la intenció de fer un tros de la Terra de Remences i de passada, ja que erem allà, anar a veure la Gemma... quant de temps sense veure-la!!

El dia es va llevar tapadot però després va sortir el sol i va acabar fent una bona calor. Vam sortir de Manlleu, cap a l'Esquirol, d'allà cap a Tavertet i d'allà cap a Rupit per un camí rural lleugerament asfaltat però ple de sorra... ni que anéssim amb btt!! A Rupit ens vam creuar amb un espècie de rallye de cotxes vells tunejats! Socors!! jo no vull anar per aquí!! Sort que anaven en direcció contraria...
De Rupit cap al Coll de Condreu i baixada cap a Sant Esteve d'en Bas. Una baixada molt llarga i xula! I au, cap amunt pel Coll de Bracons... ufffff!! per aquest costat és molt més matador que per l'altre costat! Baixada cap a Sant Pere de Torelló on fem un bon entrepà de llom amb formatge a la terrasseta del Bar la Xicra (faig una mica de publi...jejeje) i un altre cop en marxa cap a Manlleu. No vaig voler anar per la C-37, massa cotxes, així que vam improvitzar pels camins rurals de per allà al costat fins a Manlleu.

Diumenge ens vam llevar d'hora i cap a Mataró! Triatló sprint (750 m nedant, 20 km bici, 5 km run). Allà ens vam trobar amb el Miguel i la Carmen i la petita Anaïs i també amb la Raquel. Tenint en compte que no havia fet mai una distància sprint i que portava més d'un mes sense córrer, vaig fer un paper força digne! Després ho vam celebrar fent un vermutet a una terrasseta de platja amb molt bona companyia!
Això sí, em penso que de triatlons sprint no en faré més... quin estrès!! m'agraden distàncies una mica més llargues. Crec que la propera potser serà a Pont de Suert, distància olímpica, i sinó, doncs ja cap a setembre...

Ja només falta un mes i mig per marxar a Alaska!! Visca!! Comença el compte enrere!

Algun preparatiu més... i pensant en el cap de setmana!

2010-05-28T19:52:00.001+02:00

Continuem amb els preparatius per Alaska. Aquesta setmana hem reservat el vaixell per poder anar de Juneau a Skagway, allà on hi va haver la febre d'or cap allà el 1896.

En teoria un cop siguem a Anchorage, l'endemà d'arribar ja marxem amb avió cap a Juneau i allà hi estarem un parell de dies i llavors agafarem el vaixell (el dia 22 de juliol) per anar cap a Skagway.

A Skagway ens hi estarem 3 dies a veure si podem fer el Chilkoot trail, que era la que feien tots els buscadors d'or i té pinta que és molt xulo. A veure si trobem or i podem omplir tota la motxilla.

El dia 25 ja tornem a Juneau i i el 28 tornem a Anchorage, on ens espera l'autocaravana!!

Amb l'autocaravana anirem cap a Denali. Aquesta setmana també hem reservat un camping dins del Parc Nacional. En principi ens hi estarem 3 dies, des de el dia 31 fins al 3 d'agost. I ja està, ja no volem fer més reserves ni planificar res més fins que no siguem allà!! És que sinó no ens queden dies per la improvització!!!

Amb la tonteria sembla que ens hagim apuntat a un viatge organitzat i que anirem a toc de pito!!

Chilkoot Trail

Sort que ja és divendres! Demà anirem a fer una mica de bici de carretera per Osona, o sinó pel Garraf i després cap a Bcn. I diumenge... cap a Mataró a fer la triatló. Estreno temporada de triatlons... una mica tard per culpa d'alguna lesió emprenyadora, però bueno, a veure com em trobo!

Quebrantahuesos

2010-05-23T21:47:00.004+02:00

Aquest cap de setmana teniem planificada una sortida amb bici de carretera, però al final, alguns imprevistos van fer que canviéssim de plans i acabéssim apuntant-nos a una altra sortida amb gent de l'Ekke... ni més ni menys que a la Quebrantahuesos!!

Pels que no ho sapigueu, la Quebrantahuesos és una marxa cicloturista que s'organitza cada any a Sabiñánigo (Huesca) i passa per 4 ports de muntanya alguns força coneguts... el Somport, el Marie Blanque, el Portalet i per acabar el port de la Hoz de Jaca. Són 205 km i uns 3600 m de desnivell positiu.

Més info a http://www.quebrantahuesos.com/

Ja fa algun temps que fem bici de carretera, però jo no havia passat dels 100 km, i per tant, intentar fer la Quebrantahuesos en un dia pensava que no ho podria aconseguir. Així que ens vam plantejar portar roba per si ens quedàvem a dormir a mig camí si veiem que no podiem fer tota la ruta en un sol dia. Però finalment no va caldre! Sorprenentment vaig poder fer tots els km i força dignament!

La sortida la van planificar la Divina, la Mercè, la Mònica i el Jordi, ja que alguns d'ells faran la Quebrantahuesos el dia oficial (el 19 de juny) i volien tamptejar el terreny. Així que vam decidir acompanyar-los. La veritat és que ens ho hem passat molt bé amb ells, espero que puguem fer més coses plegats.
La pujada al Marie Blanque va ser la més dura de totes, però tampoc no es pot despreciar la pujada al Portalet... 30 km que se'm van fer eterns i on l'Edu va fer una escapada on ho va donar tot..., sort que a dalt teniem les magnífiques vistes del Midi d'Ossau, i també una parada per avituallar-nos...mmmhhh que bons els donuts de xocolata, xuxeries, pa de figa, patates fregides, ... qualsevol cosa que ens posessin devant ens ho hauriem menjat...

Vam arribar a Sabiñánigo a les 21:00, una dutxeta i directes a una pizzeria! A celebrar que ho haviem aconseguit!! Això sí, vam anar a dormir ben d'hora...estàvem tots morts...
Avui diumenge, hem deixat les bicis de banda i hem fet una excursioneta dominguera per Vadiello, això sí, menjar no n'ha faltat... encara estem cremant!! jajaja!!
I fins aquí un cap de setmana més voltant per aquí i per allà! Què tocarà la setmana vinent... em sembla que toca triatló a Mataró!

Barrancs a Guara

2010-05-23T20:53:00.004+02:00

El cap de setmana passat, el dels dies 15-16 de maig, vam anar a fer barrancs a Guara amb les nostres amigues barranqueres de Tàrrega, l'Eli i la Clara, i també un Valero, com no! Però aquest cop només va venir el Jose!
Després de les pluges i nevades de les últimes setmanes, ja ens pensàvem que hi hauria aigua, però tanta?? noo!!
Dissabte al migdia vam arribar a Guara amb la intenció de fer els Oscuros de Balcés, vam fer tota l'aproximació i una vegada allà.... aigua per un tubo!! La veritat és que feia una mica de por, baixava moltíssima aigua allà on el barranc encara és molt ample, així que vam pensar que al tros dels estrets baixaria una mica perilloset!
Vam haver de renunciar i tornar enrere, no sense que abans el Jose estrenés el seu neoprè a l'aigua!
Vam acabar la tarda fent un volt per Alquezar i sopant com uns senyors un menú la mar de bò!

El diumenge vam anar a fer el Vero, normalment sempre va ple d'empreses que el baixen, però suposo que com que anava tan ple d'aigua, doncs la gent no hi va anar. Però nosaltres sí! no podiem marxar de Guara sense haver fet algun barranc!! Així que vam fer primer el barranc sec Basender, i després vam empalmar amb el Vero.
Al final se'ns va fer una mica llarg, però tenia alguns trossos molt bonics i també vam haver de pensar força en alguns trams a veure com passàvem per evitar els remolins. La tornada va ser una miqueta llargueta, però vam aconseguir que ens quedés un dia completet! Això sí, a l'Edu i el Jose els va tocar anar corrents fins al parking (uns 4km) per anar a buscar la furgo! Les nenes ens vam quedar al costat de la carretera passant fred... pobretes... jejeje!

Per tant, resumint, un gran cap de setmana amb una gran companyia! Gràcies Eli i Clara per fer de guies, sort de vosaltres... amb l'Edu no en teniem prou!

Més preparatius!

2010-05-15T09:33:00.002+02:00

D'aquí dos mesos i 3 dies marxem cap a Alaska! I podriem dir que ja ho tenim quasi tot lligat.

L'altre dia ja vam comprar el billet d'avió que ens portarà d'Anchorage a Juneau l'endemà d'arribar a Alaska. Ara que hem comprat el billet ens han començat a venir les pors... què passa si al volcà d'Islàndia li dóna per tornar a treure fum de cendra just quan nosaltres hàgim de sortir cap a Alaska?

El problema que tenim és que si el Prat està tancat i no arribem a Frankfurt, llavors perdriem el vol d'Anchorage, que no tenim assegurat, i per tant, perdriem molts diners! Ara bé, si per contra, és Frankfurt que no deixa enlairar ni aterrar vols, llavors no podriem ni anar a Frankfurt ni a Anchorage, però en principi ens haurien de col·locar en un altre vol o tornar-nos els diners. En aquest cas el problema el tindriem amb el billet d'Anchorage a Juneau, que com que marxem el dia 19, si no arribéssim, el perdriem...

Bé, ara només són especulacions, però els experts diuen que el volcà pot anar treient cendres durant molts mesos, fins i tot anys... així que, bàsicament, hem d'esperar que no ens afecti els dies que nosaltres volem... en fi, una variable més a tenir en compte!!

Ara ens falta organitzar bé què volem fer a Juneau, si volem dormir a un càmping o a l'alberg de la ciutat, també quan volem agafar el vaixell cap a Skagway, què volem fer a Skagway i on dormirem. I després de tot això, també ens falta organitzar els dies del Denali, allà hi sol haver molta gent, així que els campgrounds del parc sempre estan plens d'autocaravanes, així que ho haurem de planificar una mica....

No estem gaire acostumats a planificar tant... ens agrada més anar improvitzant, però la veritat és que no tenim ni idea de fins a quin punt les guies tenen raó quan diuen que hi ha zones molt i molt turístiques que s'omplen molt i molt ràpid i que és recomanable reservar amb antelació... Ja us ho explicarem!!

I aquesta tarda marxem cap a Guara a fer barrancs! El Jose, la Clara, l'Eli, l'Edu i jo! Ara ja fa molts mesos que no fem cap barranc! no sé si me'n recordaré ja!! A veure si aconseguim que no plogui! Ja us ho explicarem aviat!

Cap de setmana al Montsant

2010-05-14T17:00:00.002+02:00

Ja vam dir que aquest no seria un bloc exclusiu del viatge d'Alaska, així que us explicaré el que vam fer el cap de setmana passat, que amb la tonteria, ha passat tota la setmana i encara no havia penjat el post!!

Dissabte a la tarda vam anar cap al Montsant, concretament a Prades. Ja hi hem estat altres vegades però amb la btt encara no l'haviem descobert. I quina descoberta!!
L'Edu va embogir baixant tracks pel GPS i finalment vam fer una ruta plena de bucles el dissabte a la tarda i la volta al Montsant el diumenge.
Feia molt de temps que no feiem una ruta en btt amb tanta gent! Els V-bro's no podien fallar, però també va venir el Jacint, el Pere, el Thomas i la Clara. Un grup molt xulo!
La ruta de dissabte va ser curteta, començàvem a pedalar a les 15h aprox. i sortint de Prades vam fer varis blucles que tornaven cap a Prades. El primer de tots va ser un "berenjenal", tot i intentar seguir el track, que ja ens va costar força, vam acabar remuntant un barranc fangós amb la btt a l'esquena. Sort que ho vam arreglar trobant el track i fent corriolets d'allò més xulos, amb alguna caiguda que altra.

Però el premi se'l va endur la ruta de diumenge... El dia es va llevar lleig lleig... ple de boira, moooolt vent i pluja! Ideal per anar en btt, vaja! Si hi ha una frase que pugui definir la ruta, aquesta podria ser: "Ens va sortir una mitjana de 4 km/h"! Ja us ho podeu imaginar... no només que hi va haver rampetes maques, sinó que dels suposats 32km que tenia la ruta, 22 km eren per corriolets, però no corriolets normals... sinó per pedregals, molts dels quals eren impossible de passar amb la bici!!!
En fi, tot i les 9 hores que vam trigar i els petits moments de crisi i cansament, veient-ho ara amb perspectiva, podem dir que va ser un gran cap de setmana!

A veure que passa aquest cap de setmana!! Què toca?? Doncs BARRANCS!!

Preparatius!

2010-05-08T10:31:00.002+02:00

Avui és dissabte, aquest migdia ens en anem cap al Montsant a fer una ruta en btt amb uns quants amics. Aprofitarem aquest matí per continuar una mica amb els preparatius del viatge.

De moment a dos mesos vista podem dir que ja tenim els billets d'avió, hem reservat una autocaravana per 17 dies i tenim la ruta més o menys dissenyada. Però encara ens queden un munt de preparatius per fer!

No us penseu que llogar l'autocaravana ha estat fàcil... la veritat és que ens vam despertar una mica tard... l'hauriem d'haver reservada al mateix moment que vam comprar els billets d'avió. Sembla mentida però Alaska és una destinació molt i molt turística per jubilats americans i famílies amb nens! O sigui que nosaltres trenquem una mica la norma... no som jubilats, no som americans i no tenim fills... Espero que això no sigui un inconvenient!!!

Nosaltres anàvem amb la idea de llogar una furgo com la nostra, que per dues persones és ideal, però noi... en tot Alaska només vam trobar una empresa que en llogués i la web no inspirava gaire confiança... després va resultar que les tenien totes llogades per les dates que nosaltres voliem. Total, que l'Edu va començar a fer una recerca intensiva i va crear un excel amb totes les possibilitats i el preu... uf!!! què car tot!!

Però finalment ja està!! Després d'uns quants malentesos amb la forma de pagament, ja la tenim reservada! I l'afortunada és aquesta autocaravana que veieu a al foto!

Itinerari

Us avancem una mica els detalls del nostre itinerari. Arribem a Anchorage el dia 18 de juliol a les 10:55 AM hora local. Entre Catalunya i Alaska hi ha 8 hores de diferència en horari d'estiu. Així que quan nosaltres dormim, vosaltres us llevareu.

Un cop a Anchorage, suposo que el primer dia farem algunes compres de coses que ens faran falta com ara repelent de mosquits, mosquiteres, picarols anti-ossos, i esprai anti-ossos. Sí sí, no us penseu que exagero! No sé si em fan més por els ossos o els mosquits immensos que diuen que hi ha a Alaska!

Si podem, l'endemà ja marxarem altre cop en avió cap a Juneau, la capital d'Alaska. Passarem uns 10 dies a Juneau i tornarem cap a Anchorage en avió al voltant del 27 de juliol.

A partir del 28 de juliol tenim reservada l'autocaravana fins el dia 14 d'agost. Amb ella farem ruta per les regions Sud-Central i interior d'Alaska: anirem al Parc Nacional de Wrangell-St. Elias i al mític Denali Park (a veure el Mount McKinley, de 6.194 m) i a veure si ens acostem al Cercle polar Àrtic.

A grans trets serà això. Ja us anirem avançant més coses a mesura que passin els dies, tampoc vull atabalar-vos amb tanta informació!

Neix el nostre bloc!

2010-05-07T21:26:00.001+02:00

No es pot dir que sigui una experta en informàtica però avui en dia gairebé tothom pot tenir una pàgina web o un bloc propi. Està de moda. Ens ha costat molt però, entrar en aquesta nova moda, i després de donar-hi unes quantes voltes ens hem decidit. L'excusa ha estat el nostre proper viatge a Alaska.
Doncs sí, el proper 18 de juliol volem cap a Anchorage (Alaska, U.S) on ens hi espera gairebé un mes de veure ossos (els grizzlies que fan més por), lleons marins, moltíssims ocells, balenes, foques, ants (moose, en anglès i alce, en castellà), i un munt de glaceres i cims nevats. També suposo que farem activitats, no hi poden faltar! Anar en btt, caiac, trekkings i tot el que puguem fer sense gastar-nos massa diners!
Tornarem el 16 d'agost ben escurats i amb gens de ganes de tornar a la feina, però en fi, és el que hi ha...

A partir d'avui anirem informant dels avanços en els preparatius i quan siguem allà intentarem anar actualitzant el blog per informar a la nostra família i amics dels nostres progressos per aquest immens país.

Fins la propera!